DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ORDENACIÓ (i ant. ordinació). f.
Acció i efecte d'ordenar; cast. ordenación. Ordinació, fill..., vol Deus que sia en totes coses, a significança que Deus ha en si mateix ordonament, Llull Felix, pt. viii, c. 39. Segons porets veure en la ordinació del llibre, Curial, ii, 1. Stech molt meravellat de la bella ordinació del joch, Scachs 9. Especialment: a) Disposició autoritària, manament. Ordinació del dinnar dels maestres, doc. a. 1279 (RLR, iv, 360). Per ordinació e manament de son pare, Pere IV, Cròn. 59. Per ordenació dels honorables consellers, doc. a. 1408 (Ardits, i, 154). Aguesta caxa... tots temps serà presta a ta ordenació, Curial, i, 6. Tirant ordenà que el qui vengués contra les ordinacions fos pres, Tirant, c. 319. Certs capítols e ordenacions fetes e ordenades, doc. a. 1534 (Col. Bof. xli, 347).
    Fon.: uɾðənəsió (Barc.); oɾðenasió (Ll., Val.); oɾðənəsió (Palma).
    Var. form. ant.: ordonació (Llull Felix, pt. vi, c. 3; Ordin. Palat. 10).
    Var. ort. ant.: ordinatio (Trobes V. Maria [93]); ordonatio (Priv. Ordin. Valls Pir. 233, 236).
    Etim.: pres del llatí ordinatiōne, mat. sign.