DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ORDENANÇA f.
|| 1. Ordenació, ordenament en general; cast. orden, ordenanza. Segons la ordenança e la manera noueyla de disputació, Llull Gentil 230. Us suplich que puys lo tenits a vostra ordenança, lo vullats ben tractar, Curial, i, 28. Fes-ne gràcies a la inuariable ordenança dels inmutables fats, Corella Obres 216.
|| 2. especialment, Ordenació per al bon govern de les tropes, d'una ciutat, d'una comunitat; cast. ordenanza. Fo donat poder de provehir e ordenar en totes coses, custumes, capítols, ordenançes, doc. a. 1337 (Priv. Ordin. Valls Pir. 222). Que s'amenaç amb multes an ets infractors de ses ordenanses municipals, Ignor. 30.
|| 3. (usat com a m.) a) Soldat que està a les ordes d'un oficial per a afers del servei; cast. ordenanza. Tenia a casa l'ordenansa d'en Zapatero, que va dexar lo cavall a l'escaleta, Vilanova Obres, iv, 222.—b) Empleat subaltern de certes oficines que té l'encàrrec de portar ordes, cartes, etc.
    Fon.: uɾðənánsə (or., men.); oɾðenánsɛ (Ll.); oɾðenánsa (Cast., Val., Al.); oɾðənánsə (mall.).
    Var. form. ant.: ordonança (Llull Felix, pt. i, c. 7; Scachs d'amor; Curial, ii, 41).
    Etim.: derivat de ordenar amb el sufix -ança, que serveix per a formar substantius abstractes.