DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATORDINARI, -ÀRIA adj. i subst.: cast. ordinario.
I. adj.
|| 1. Segons l'orde establert, acostumat; que s'esdevé habitualment. Los cònsols de la mar han tot poder ordinari en tots los contractes, Consolat, c. 31. No bastant sa taula ordinària per tanta gent, n'hi havien afegida una altra, Ignor. 71.
|| 2. De classe inferior; mancat de distinció; baix de qualitat. Que en sou d'ordinaris!, Vilanova Obres, xi, 43. Aquella guitarra de sempre era cosa massa ordinària, Oliver Obres, ii, 10. Vestia de panyo negre, ordinari però net, Vayreda Puny. 24.
II. m.
|| 1. ant. Jutge no especial. La conexença de aquell dit crim pertanerie conèxer al justícia com a ordinari, doc. a. 1387 (Revest Ens. 70). Que pac per ban cascuna vegada LX sòlidos e que puxa esser forçat per l'ordinari, dels quals LX sòlidos haja la meytat lo dit ordinari, doc. a. 1405 (Col. Bof. xli, 266).
|| 2. Autoritat eclesiàstica diocesana; bisbe d'una diòcesi. Las quals prengué sens llesènsia del Ordinari, Entrev. Eyv. 64. Això donà peu a escàndols que hagueren d'esser represos pel zel de rectors i ordinaris, Vidal Mem. 47.
|| 3. Despesa normal, de cada dia, d'una casa. Llevar de son ordinari alguna cosa pera subvenir als pobres, Lacavalleria Gazoph.
|| 4. Llibre en què es contenen les cerimònies ordinàries de la missa. Item venut a mo Stalella un ordinari de pregamí, doc. a. 1560 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.).
|| 5. Correu que funciona en períodes fixos, no per missions especials; individu que va i ve regularment d'una localitat a una altra i porta els encàrrecs normals que li encomanen. Jo rebré cartes per lo ordinari de Madrit, Lacavalleria Gazoph.
|| 6. Menstruació. Quant li venia | son ordinari, Spill 2385.
III. D'ordinari: segons l'orde acostumat; de costum; amb la freqüència normal. De ordinari ell se serveix de aquest mot, Lacavalleria Gazoph.
Fon.: uɾðináɾi (or., men., eiv.); oɾðináɾí (occ., val., mall.).
Intens.: ordinariet, -eta; ordinariot, -ota.
Var. ort. ant.: ordenari (Cost. Tort. II, xvi, 4); ordonari (doc. segle XV, arx. de Montblanc).
Etim.: pres del llatí ordĭnarĭu, mat. sign. I || 1.