DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ORGULLÓS (ant. ergullós), -OSA adj.
Que té o manifesta orgull; cast. orgulloso. Un home molt ergullós e molt ric, Llull Blanq. 14, 1. Als hòmens rics e orgulloses e vanaglorioses, Llull Cont. 113. Són les pus orgulloses gents del món, Muntaner Cròn., c. 203. Dexau, donchs, les viudes, que són ergulloses, Viudes donz. 371. De la qual estava jo tan orgullós, Ruyra Parada 4. Vinya orgullosa: vinya exuberant, molt ufanosa (Priorat, Gandesa, Tortosa).
    Fon.: uɾɣuʎós, əɾɣuʎós (or., men., eiv.); oɾɣuʎós, aɾɣuʎós (occ., val.); oɾɣuʎós, əɾɣuʎós (mall.).
    Var. ort. ant.: ergulós (Ausiàs March cvi); argullós (Muntaner Cròn., c. 119); erguylós (Llull Gentil 40).
    Intens.: orgulloset, -eta; orgullosot, -ota; orgullosíssim, -íssima.