Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  orientar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ORIENTAR v. tr.: cast. orientar.
|| 1. Col·locar en una posició determinada respecte als punts cardinals. «La casa està mal orientada». Especialment: a) Designar en un mapa el punt septentrional de manera que es dedueixi la situació dels altres punts i dels paratges representats pel mapa.—b) nàut. Disposar les veles de manera que rebin el vent de ple, o sia, de la part de popa.—c) Construir (un temple) amb el seu eix longitudinal dirigit de ponent a llevant i el seu altar major situat en l'extrem oriental.
|| 2. Donar a conèixer a algú la situació en què es troba respecte dels punts cardinals o d'un lloc pres com a punt de referència. Tapant-me els oritzons que m'orientaven, Massó Croq. 114. a) refl. Adquirir la coneixença de la pròpia situació respecte dels punts cardinals o d'un lloc pres com a punt de referència. Després al aixecar-se va estar un instant orientant-se, Genis Julita 109.
|| 3. fig. Informar algú d'una cosa, de manera que pugui actuar envers d'ella. Un indici qualsevol pot orientar-me per a descobrir vicis que reclamin una santa esmena, Ruyra Flames 47. a) refl. Adquirir la coneixença necessària d'una cosa per a poder actuar envers d'ella. N'han sortit deixebles capaços d'orientar-se amb relativa facilitat, C. Francisco (ap. Obrador Arq. lit. 71).
    Fon.:
uɾiəntá (or., men., eiv.); oɾientá (occ.); oɾientáɾ (val.); oɾiəntá (mall.).
    Etim.:
derivat de orient.