DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ORINA (ant. urina). f.
Excreció líquida dels ronyons conduïda a la bufeta pels urèters i expel·lida per l'uretra; cast. orina. Suant e en urina e en les altres feces, Llull Arbre Sc. i, 102. Cascun dia de matí la orina nostra sguarden per tal que la disposició de nostre cors regoneguen, Ordin. Palat. Mostrar-vos-he un jorn l'orina, Spill 5847. Per què algunes urines són grosses e altres són subtils?, Albert G., Ques. 37 vo.
    Refr.—a) «No em desagrada l'orina; i pixava sang»: es diu referint-se a algú que no fa cabal de símptomes greus.—b) «Orina clara, figues al metge»: significa que si l'orina és clara, senyal que el malalt ja s'ha guarit.—c) «Orina d'or, el frare al cor»: té el mateix significat que el refrany anterior.
    Fon.: uɾínə (pir-or., or., men., eiv.); awɾínɛ (Ll.); awɾína (Tortosa); oɾína (Cast., Val., Al.); oɾínə (Mall.); uɾína (alg.).
    Sinòn. (vulgars): orí, orins, pixat, pixum.