DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ORMEIG m.
|| 1. Aparell, conjunt de cordes, veles i altres peces destinades al govern i moviment d'una embarcació; cast. aparejo. En segur port romp àncores y ormeig, Ausiàs March lxxxii. En port molt segur tan poch s'atrevexen | segons poch refien tots temps de l'ormeig, Proc. Olives 1608. Ormeig de fondejar: conjunt d'àncores, cadenes, caps, etc., que duu un vaixell per a fondejar.
|| 2. Conjunt dels estris de pescar, com canyes, xarxes, palangres, etc. (Bal.); cast. trebejos. Si un dia topa a fer qualque pescada, ja ho sabrà que jo tench ormetjos, Roq. 10. Desitjosos de veure com els peixos es tirarien a l'ormeig, Ruyra Parada 24.
|| 3. pl. Conjunt dels estris que serveixen per a caçar (Mall.).
|| 4. Conjunt d'eines o instruments d'un ofici, d'una feina; cadascun d'aquests instruments; cast. aparejo, pertrechos. Un teler de li ab son ormeix, doc. a. 1565 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). Olla o ormeig de fer ayguardent, Rúbr. Bruniquer, v, 282. Tots els ormetjos de l'ofici, Alcover Rond. i, 51.
|| 5. Guarniments o arreus d'un animal de càrrega; cast. montura.
    Fon.: uɾmέʧ (or., Maó); oɾmə́ʧ (mall.); uɾmə́ʧ, əwmə́ʧ (Sóller, Ciutadella). El plural és ormeigs ([oɾmə́јs Mall.]) o ormetjos ([oɾmə́ʤos Mall., uɾmə́ʤus Men.]).
    Var. form.: armeig, aumeig.
    Etim.: derivat postverbal de ormejar.