Diccionari Catalā-Valenciā-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducciķ al Diccionari  Bibliografia  Explicaciķ de les Abreviatures 
veure  ormeig
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinōnims  CIT  TERMCAT

ORMEIG m.
|| 1. Aparell, conjunt de cordes, veles i altres peces destinades al govern i moviment d'una embarcaciķ; cast. aparejo. En segur port romp āncores y ormeig, Ausiās March lxxxii. En port molt segur tan poch s'atrevexen | segons poch refien tots temps de l'ormeig, Proc. Olives 1608. Ormeig de fondejar: conjunt d'āncores, cadenes, caps, etc., que duu un vaixell per a fondejar.
|| 2. Conjunt dels estris de pescar, com canyes, xarxes, palangres, etc. (Bal.); cast. trebejos. Si un dia topa a fer qualque pescada, ja ho sabrā que jo tench ormetjos, Roq. 10. Desitjosos de veure com els peixos es tirarien a l'ormeig, Ruyra Parada 24.
|| 3. pl. Conjunt dels estris que serveixen per a caįar (Mall.).
|| 4. Conjunt d'eines o instruments d'un ofici, d'una feina; cadascun d'aquests instruments; cast. aparejo, pertrechos. Un teler de li ab son ormeix, doc. a. 1565 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). Olla o ormeig de fer ayguardent, Rúbr. Bruniquer, v, 282. Tots els ormetjos de l'ofici, Alcover Rond. i, 51.
|| 5. Guarniments o arreus d'un animal de cārrega; cast. montura.
    Fon.:
uɾmέʧ (or., Maķ); oɾmə́ʧ (mall.); uɾmə́ʧ, əwmə́ʧ (Sķller, Ciutadella). El plural és ormeigs ([oɾmə́јs Mall.]) o ormetjos ([oɾmə́ʤos Mall., uɾmə́ʤus Men.]).
    Var. form.:
armeig, aumeig.
    Etim.:
derivat postverbal de ormejar.