DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ORMEJAR v. tr.
|| 1. Aparellar un vaixell o altra embarcació; cast. aparejar. Deu aiudar a ormeiar a saluament la nau, Consolat, c. 62. Los lenys... puxen esser hormejats salvament e segura, doc. a. 1340 (BABL, xi, 397). Dites barques... ormetjades ab lo pont, doc. a. 1508 (BSAL, xxii, 109). a) fig. Ormegem-nos en los sants desigs e honests propòsits, Martínez 40.
|| 2. Disposar convenientment per a una operació, per a un fi determinat; proveir de les eines o instruments necessaris (Empordà, Val., Mall.); cast. aparejar, arreglar. Puys me han tan mal ormetjat y jo he acabat mon jornal, doc. a. 1559 (BSAL, iv, 229). Puix me sentia ab la vocació refermada y ormejat ab un caudal de coneixements y relacions, Collell Fadrin. 158. Tot quant hey ha enllestit y ormejat, Roq. 27.
    Fon.: uɾməʒá (or.); oɾmeʧáɾ (val.); oɾməʤá (mall.); uɾməʤá (men.).
    Var. ort. ant.: ormegar. (Ormegaren totes les naus, Desclot Cròn., c. 34; No gos ormegar ne tenir ormegades negunes barques, doc. a. 1341, BABL, xi, 424).
    Etim.: del llatí medieval hormidiare, mat. sign. || 1, derivat del gr. ὁρμίζειν, ‘ancorar’ (cf. Vidos Storia 497 i Coromines en Misc. Rubió, iii, 302). La forma armejar ha de considerar-se com a produïda per contaminació de armar.