Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  oroneta
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ORONETA o ORENETA f.
|| 1. Ocell de diferents espècies del gènere Hirundo, i principalment la H. rustica (V. oronella); cast. golondrina. Totes les orenetes en una manera fan llur niu, Metge Somni i. Ja'l loen los ocells, lo rossinyol a miga nit, les oronetes abans del dia, Sermons SVF, i, 115. Un hom nodria moltes horonetes, Eximplis, i, 281. Prin les orenetes nouelles quan són al niu, Flos medic. 174. De la prudent oraneta y dels indiscrets ocells, Isop Faules 32. I per penjar al sostre son niu una oreneta, | no trobarà en tot ella prou terra l'endemà, Atlàntida iv. a) Oreneta culblanc: l'espècie Hirundo urbica, negra per damunt i blanca per sota (Olot).—b) Oreneta roquera: l'espècie Hirundo rupestris, de color cendrós per damunt i blanc per sota.—c) Oreneta d'aigua o de riu: l'espècie Hirundo riparia, que habita per les vores dels rius.
|| 2. a) imatge  Oroneta de mar: au palmípeda de l'espècie Sterna caspia, que té el cap negre i el cos cendrós blavenc.—b) Oroneta de mar negra: l'espècie Hidrochelidon nigra.c) Oroneta de mar petita: l'espècie Sterna minuta.
|| 3. Oroneta de prada o de prat: au caràdrida de l'espècie Glareola pratincola (V. oronella || 2).
|| 4. Peix volador, de l'espècie Dactyloptera volitans (Val.); cast. pez volador, golondrina de mar.
|| 5. Herba de l'espècie Alkenna tinctoria, anomenada també pota de colom. Meteu-n'i al doble de ensens roig... e de la erba de la oroneta tanta de la una com de la altra, MS Klag. segle XIV, 6.
|| 6. Senyal que es fa a l'orella dels caps de bestiar de llana, consistent en un tall angulós de tal forma que l'extrem de l'orella queda amb dues puntes (Mall., Men.). Del senyal que tenen dites ouelles... detràs de la orella un tall... y al cap una oreneta, doc. a. 1587 (Catalana, ix, 47).
|| 7. Mena d'art de pescar, molt gran, usada a la Costa de Llevant (Labèrnia-S. Dicc.).
    Refr.
—a) «Una oroneta no fa estiu» (V. oronella).—b) «Més caga un bou que cent oronetes»: vol dir que fa més feina o té més eficàcia una persona o cosa gran i poderosa que moltes de petites o dèbils.—c) «Per sant Macià, l'oroneta ve i el tord se'n va».—d) «Casa d'oronetes, molta sort i amoretes» (Gomis Zool. 308). Diuen que l'oroneta porta bona sort a la casa on fa el seu niu.
    Var. dial.:
aureneta, auroneta, orineta, aurineta, aurendeta, orandeta.
    Fon.:
oɾonétɛ (Gandesa); oɾonéta (Benassal, Morella, Llucena, Cast., Val.); oɾonə́tə (Mall.); uɾunə́tə (Migjorn-Gran); uɾənέtə, əwɾənέtə (Ross., Conflent, Garrotxa, Lluçanès, Solsona, Igualada, Vallès, Penedès); awɾanéta (Tortosa); awɾonéta (Calasseit); aɾonétɛ (Vinaròs); awɾinéta (Cirers); awɾinétɛ (Ponts, Balaguer, Ll., Urgell, Cervera, Vimbodí, Falset); oɾinéta (Peralta de la Sal); awɾendétɛ (Organyà).
    Sinòn.:
oronella, oronell, orendella, olendra, oréndola, orenola, ginjola, vinjolita.
    Etim.:
del llatí *hirundĭtta, dim. de hirŭndo, mat. sign.