DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ORQUESTRA f.: cast. orquesta.
|| 1. En el teatre grec, espai circular davant el prosceni, on el cor feia les seves danses i evolucions.
|| 2. Conjunt de tocadors de diferents instruments necessari per a executar la música teatral o simfònica, especialment composta de quatre grups d'instruments: la corda (violins, violes, violoncels, contrabaixos), la fusta (flautes, oboès, clarinets, fagots), el metall (trompa, trompeta, trombó, bombardí, fiscorn, etc.) i la bateria (timbals, platerets, ferrets, etc.). Hauria fet aprendre de música a tots el xavals del poble, i avui, redéu, quina orquestra!, Santamaria Narr. 113.
    Var. form. (castellanisme): orquesta (Y tot eren bulles, orquestes y balls, Ignor. 69).
    Fon.: uɾkéstɾə (Barc.); oɾkésta (Val.); oɾсéstə (Palma).
    Intens.:—a) Augm.: orquestrassa.—b) Dim.: orquestreta, orquestretxa, orquestreua, orquestrina, orquestrona.—c) Pejor.: orquestrota, orquestrot.
    Etim.: pres del gr. ὀρχήστρα, mat. sign. || 1.