DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. ORRI m.
|| 1. Graner; cast. hórreo. (Aquest significat en català és arcaic, literari i dialectal alguerès; en els altres dialectes té significats diferents, que exposarem després). Solament agen hun orri, hun celer e hun payller, doc. a. 1424 (Priv. Ordin. Valls Pir. 267). Als horris i masies, Canigó vii. Un ratolí, davall la terra, | bastia son casal, feia son orri, Riber Geòrg. 16.
|| 2. a) Barraca de fusta, bastida a la muntanya, dins la qual es porta la llet munyida i es fa el formatge (Vall d'Àneu, Pont de S.).—b) Barraca o tancat dins el qual es munyen les ovelles (Boí, Ísil).—c) Paratge, en el prat i a camp ras, on es muny el bestiar a muntanya, destinant la llet a la producció del formatge (Sarroca de Bellera, Roda, ap. BDC, xix, 177).
|| 3. Ferrada on es recull la llet en munyir (Camprodon).
|| 4. Taula o post a propòsit per a fer formatges; cast. quesera (Labèrnia, Saura Diccs.).
|| 5. Conjunt d'operacions de munyir i fer el formatge. a) Fer orri: munyir les ovelles (Camprodon, Puigcerdà, Solsona).—b) Temps de l'orri: temporada en què es munyen les ovelles per a fer el formatge (Llessui, Ribes, Senterada).—c) Fer orri: funyir el mató per fer formatge (Manresa, ap. BDC, xvi, 16).
|| 6. Ramat o escamot d'ovelles que es munyen per a la fabricació de formatge (Andorra, Puigcerdà, St. Joan les A.).
|| 7. Formatge d'orri: formatge fet de llet d'ovelles o de cabra (Vallespir, Cerdanya, Pla de Bages). Es un formatge d'orri, un ver menjar de reyna, Caseponce Faules 192.
|| 8. En orri (Empordà, Mall.) o A orri (Urgell, Tortosa, Maestr., Val., Elx): en gran massa, en abundància, sense mesura; cast. a granel. Y tot p'ets amichs anava tirat y en orri, Roq. 52. Mes és un home que és ben ric: | ten en orri vinyes i cases, Saisset Hist. y Com. 13. Ses unces van en orri dins aqueixa casa, Pons Llar 32. Enfornar en orri: enfornar la terrissa sense capses, mesurant a ull la quantitat de peces que s'enfornen (La Bisbal). Traginar el peix en orri: traginar-lo sense covos (Llucmajor). En general, portar una càrrega en orri significa portar-la sense encaixar o sense ensacar (Barc.).
|| 9. Anar o Estar en orri (Empordà, Vic, Tortosa, Bal.) o en orris (Barc., Tarr.) o a orri (val.): anar o estar de qualsevol manera, desordenadament, no gens bé; cast. desbaratado, en desorden. Lo seguent està en orri, doc. a. 1461 (Col. Bof. xxvi, 147). Per converses estich, ab tota la casa en orri!, Víct. Cat., Cayres 109. Remenant arreu y etzivant-ho tot en orris, Pons Auca 46. La taula no hi fa res que seguexi trabucada y les cadires en orri, Vilanova Obres, xi, 121. Endur-se'n o Tirar una cosa en orri o en orris: emportar-se-la de mala manera, fer-la desaparèixer, destruir-la o espatllar-la. Baldament s'ho endugués tot en orris!, Ruyra Parada 77. Anar en orri, un vaixell: navegar amb vent molt fort, però sobretot amb mar molt grossa, en què els cops de mar esbandeixen sovint la coberta (Barc.). «No deixeu els xiquets tan a orri»: no els deixeu tan amollats, sense mirament (Pego). «Eixe home no era tan a orri»: no era un qualsevol, tenia certa importància (Pego).
Orri.
|| 1. topon. a) Llogaret agregat al municipi de Pardines (Conca del Freser).—b) Coma de l'Orri: coma situada més amunt de Setcases (comarca de Camprodon).—c) Coll de l'Orri: collada situada devers el Pertús i Puigneulós.—d) Pic de l'Orri: muntanya del Conflent.—e) Pla de l'Orri: pla situat en un serradet del Berguedà, entre Sant Romà de la Clusa i el Coll dels Cortals.
|| 2. Llin. existent a Amer, Arbúcies, Banyoles, Gir., Olot, Pau, Santa Pau, Serinyà, Setcases, Badalona, Balenyà, Centelles, Llerona, etc.
    Fon.: ɔ́ri (pir-or., or., occ.); ɔ̞́ri (val., mall., men.).
    Etim.: del llatí hŏrrĕu, mat. sign. || 1. Sobre els significats del mot en el Pirineu, cf. Krüger HPyr. A I, 66, i Griera, BDC, iv, 47; sobre la locució en orri o en orris, cf. Spitzer en Neuphil. Mitt. xvi, 67 nota.

2. ORRI adj.
Vi orri: vi esbravat, agre, de mal gust (Amer). V. orro.
|| 2. Afemellat, fornicador (Gir., segons Griera Tr.). (V. horre).

3. ORRI m. que porten els diccionaris Labèrnia, Escrig-Llombart, Martí Gadea i Ferrer Parpal, donant-lo com a antic i definint-lo així: «El filet o cinta honrosa de dins l'escut d'armes separada del seus extrems altre tant com té d'ample» (Labèrnia-S. Dicc.).