Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. orsa
veure  2. orsa
veure  3. orsa
veure  4. orsa
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. ORSA f., nàut.
|| 1. Peça de ferro molt grossa, que, en les embarcacions de pesca grans, va al fons de la carena i fa com de llast o contrapès (Costa de Llevant, Barc.); cast. orza.
|| 2. Aplec de taules o de planxes de ferro, en forma de plantilla, que es col·loca una a cada costat exterior dels vaixells petits de fons pla, per disminuir l'abatiment; cast. orza de deriva.
|| 3. Orsa a popa: cap amb què es porta en direcció a popa el car de l'antena; cast. orza a popa. (V. orsapop).
|| 4. Orsa davant: orsa a popa del trinquet; cast. orza de avante. Una orça davant fornida, doc. a. 1354 (Bofarull Mar. 78). Una orsa deuant, de cànyem, ab son bragot en talles, doc. a. 1467 (Aguiló Dicc.).
|| 5. Acció i efecte d'orsar; cast. orza, orzada. a) Anar a l'orsa o a orsa (i ant. amb les orses): navegar amb el vent de proa; anar amb gran inclinació, a la torta, per l'acció del vent contrari. «Sempre navegam a l'orsa | com a barca de mal temps; | naveguen mos pensaments, | bona amor, per causa vostra» (cançó pop. Mall.). Anam tota aquela nuyt ab uent al lebeig; e anam ab les orçes aytant com anar poguem, Jaume I, Cròn. 56. Tota la nit navegaren a la orsa ab lo vent, Marsili Cròn., c. 16. Com deu nauegar a l'orsa, Coll. Dames 166. Los qui remen en una galera orça, Quar. 1413, p. 294. Tocar d'orsa: tenir propensió un vaixell a orsar per efecte de l'estiba o de la seva construcció.—b) Anar a l'orsa o en orsa: fig., anar a la torta, de mala manera. E assage tota ta forsa | e no't vaja lo cor en orsa | que leixs tes paraules anar, Fasset, v. 449. No stich ab vós en un cubert jamés | de uós ben luny ell aurà fer de l'orça, Lleonard de Sors (Cançon. Univ. 98). Voluntat, vent Bellea anar al orça, | present li fa, Scachs d'amor. «Es convent anirà a l'orsa | que jo monja no seré; | ¿no sabeu que no està bé | fer una monja per força?» (cançó pop. Mall.).
    Fon.:
ɔ́ɾsə (or.); ɔ́ɾsa (val.); ɔ̞́ɾsə (mall., men.).
    Etim.:
incerta. Probablement del llatí ŭrcĕa o orcĕa, ‘gerra’ (cf. Est. Men. Pid.). V. orsa, art. 3.

2. ORSA f.
Femella de l'ós. (V. ors, art. 1).

3. ORSA f. (ant. i dial.)
Alfabieta; gerra petita per a tenir-hi olives o altres coses en conserva (País Valencià); cast. orza. Un penistro e una horcza [sic] ambudera, doc. a. 1380 (BABL, vi, 470)."Una orça aigadera, ibid. (p. 473). Havent-se trobat... allí una orça en vàries monedes gregues, Martí G., Tip. mod. i, 81 a. Orça o dorça: Amphora, Pou Thes. puer. 151.
    Fon.:
óɾsa (Morella, Val.); óɾsɛ (Alcoi); ɔ̞́ɾsa (Pego).
    Etim.:
del llatí ŭrcĕa, ‘gerra’.

4. ORSA topon. ant.
Nom d'una muntanya que avui es diu de Sant Pere Màrtir, prop de Barcelona (Geogr. Barc. 14, 290).