DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

OUERA (i dial. overa). f.
|| 1. Ovari; cast. huevera, madrecilla. Que'ls hi façau desfer e que no li cresquen en la ouera, car si li crexen molts ne moren, Anim. caçar 29 vo. De les gallines e capons menjareu lo fetge, la ouera e no aldre, Alcanyís Reg. pest. 13.
|| 2. Escrot (val.).
|| 3. Vas de grossària i forma adequades per a contenir i servir en taula un ou sencer amb la closca; cast. huevera. Una overa d'argent daurada ab tres peus, Inv. Anfós V, 152. Una ouera mig blanca e mig daurada, Inv. Pr. Viana 168. Una ouera per dos onçes tenderes, doc. a. 1662 (Est. Univ. x, 138).
|| 4. Cistella de filferro per a posar-hi ous (Vendrell).
|| 5. Planta d'horta i de jardí, molt semblant a l'alberginiera, que fa el fruit blanc i de forma semblant a un ou de gallina (Tortosa).
    Fon.: uéɾə (or., men., eiv.); owéɾɛ (Ll., Urgell); ovéɾa (Tortosa); ovéɾɛ (Vinaròs); owéɾa (Val.); owéɾə, ovéɾə (Mall.); oɣwéɾa (Altea).
    Intens.: ouerassa, ouereta, ouerota.
    Etim.: derivat de ou.