Diccionari Català-Valencià-BalearB

DIEC2 DDLC CTILC BDLEX Sinònims CIT TERMCAT

OVELLA f.
|| 1. Mamífer remugant de l'espècie Ovis aries, caracteritzat pel seu pèl espès i flexible (la llana) i per tenir molts d'individus banyes caragolades en espiral; constitueix l'anomenat bestiar de llana i es cria per a l'aprofitament d'aquesta i de la seva carn; es diu ovella especialment la femella, i es dóna el nom de marrà al mascle; cast. oveja. No hauets força que les vostres ouelles als lops ne a les males bèsties deffendre poguéssets, Llull Felix, pt. i, c. 2. Com seria a un lleó devorar tres o quatre ovelles, Muntaner Cròn., c. 260. La ovella fuig al llop, Metge Somni i. Tes cabres aclama i tes ovelles | i fuig darrera meu, Canigó iv. La tafona serveix de sestador a les ovelles, Rosselló Many. 23.
|| 2. fig. Persona confiada a la direcció o custòdia d'un pastor espiritual; cast. oveja.
|| 3. Nom d'un dels jugadors, en el joc de Santa Maria Barrassa (Morella). (V. barrassa).
|| 4. Cada un dels querns que es posen davant el pastoret, en el joc del pastoret (Campanet).
|| 5. Una ovella hi ha al corral: joc de nenes, en el qual fan rodona agafades per les mans, fora una que resta fora del rotlle. Les altres canten: «Una ovella hi ha al corral | que en pastura per Nadal. | Entri vostè, senyora Marieta, | entri vostè, senyora del cafè.» (Aquí la que estava fora, entra i es posa enmig del rotlle saltant i giravoltant, i les altres segueixen dient:) «Mireu com salta, mireu com balla, la tortuga que belluga». (Igualada).
Nomenclatura popular de l'ovella.—Aquest animal, de gran importància en l'economia de la nostra terra, rep diferents denominacions adjectives segons les diverses maneres com es pot considerar i classificar. A) Per la seva procedència o lloc d'origen. Ovella alacantina: raça d'ovelles petites, de llana ametllonada i de coa relativament curta (Mall.). Ovella aragonesa: oriünda d'Aragó, més petita que la monegrina, però del mateix color i de carn molt saborosa (Priorat, Gandesa). Ovella biscaïna: oriünda del país basc, és de carn molt fina (Gandesa). Ovella burgalesa: és molt llanuda, petita, blanca amb la cara pigada (Falset). Ovella eivissenca: és petitona, de llana curta i caragolada, de braguer curt i mamelles primes (Mall.). Ovella manxega: procedeix de la Mancha, és de llana espessa i de carn poc fina (Gandesa). Ovella monegrina: procedeix dels Monegros (Aragó), sol esser blanca i té la llana fina i la carn basta (Gandesa, Falset). Ovella muntanyera: és petita i de llana curta, viu salvatge per llocs aspres i no va amb la guarda (Manacor). Ovella de muntanya: és un poc més petita que la del pla i més grossa que la muntanyera, la guarden tot l'hivern i en haver-hi oliva la menen a pasturar al pla (Manacor). Ovella muntanyesa: és petita i de llana curta (Pla de Bages, ap. Griera Tr.). Ovella navarra: és de carn fina (Gandesa). Ovella segurenya: procedeix de la conca del Segura (Múrcia), és grossa, de llana blanca i de carn prou bona (Priorat). Ovella tarragonina: és grossa i banyuda (Pla de Bages, ap. Griera Tr.). Ovella valenciana: oriünda de València, té la llana llarga i les orelles penjants (Gandesa). Ovella de casa: cadascuna de les ovelles que estan tot l'any en el país (Vall d'Àneu). Ovella d'Urgell: la que només està en el país des de mig maig fins a mig novembre, i passa la resta de l'any a l'Urgell perquè a l'Alt Pallars en l'hivern hi ha poc menjar i el clima és massa rigorós (Vall d'Àneu).—B) Per la possessió o carència de banyes i per llur forma. Ovella banyuda: la que té banyes Ovella motxa o sulla: la que no té banyes. Ovella ballestera (Bagà) o banya-rutllada (Rupit) o ovella catxa (Sta. Col. de Q.): la que té les banyes caragolades. Ovella banya-estesa: la que té les banyes rectes i girades cap a fora (Rupit).—C) Pel color de la llana. Ovella coloma: la que és tota blanca (or., occ.). Ovella burella: la que és tota de color negrós o molt fosc. Ovella apedaçada: la que té algunes taques roges damunt fons blanc (Falset). Ovella bigarra (Pla de Bages) o bigarrada (Artà) o bragada (Valldemossa) o virolada (Bagà) o platxada (Morella): la que té taques per tot el cos. Ovella barrada (Pla de Bages, Bagà) o ovella fumada (Pla de Bages), o ovella fardasca (Calasseit, Morella), o ovella pintada (Llucena), o ovella barrejada (Ador): la que té el cos blanc i la cara negra o fosca. Ovella carablanca: la que té la cara més blanca que el cos (Mall.). Ovella caranegra: la que té el cos blanc i la cara negra (Rupit, Mall.). Ovella cara-roja: la que té la cara de color roig; és de cap petit, de pèl lluent (Manacor). Ovella careta: la que té la cara negra amb un estel blanc (Ador); la que té mitja cara d'un color i mitja d'un altre (Falset); la que té el cos negre i la cara blanca (Llucena). Ovella clenxada: la que té la llana partida damunt l'esquena, com per una ratlla o clenxa (Senterada); la que té una ratlla blanca vertical damunt el front i el nas, i la resta de la cara és negra (Artà). Ovella estelada: la que té la cara de color fosc però amb una clapa blanca en mig de la cara (Rupit, Olot, Plana de Vic, Priorat, Mall.). Ovella guirra: la de color roig (Alcoi); la que és blanca però té la cara i les potes d'un color barrejat, ni blanc ni negre (Calasseit). Ovella llebrenca: la que té un color rogenc semblant al de les llebres (Pla de Bages, ap. Griera Tr.). Ovella mascarella: la blanca amb pigues o taquetes negres per la cara (Manacor). Ovella mora (Santanyí) o ovella grisa (Valldemossa) o ovella bruna (Serradell): la que té un color fosc, però no negre. Ovella morisca: varietat d'ovella que en néixer té el color molt fosc, però en créixer va aclarint-se de color fins que arriba a esser rogenca (morisca fosca) o completament blanca (morisca roja) (Manacor). Ovella moscada: la que és blanca però té negre el voltant dels ulls (Ador). Ovella mascarda: la que té taques blanques i negres (Montsonís). Ovella mostatxuda: la que té negres els entorns de la boca (Pinyana, Mall.). Ovella orella de llebre: la que té negre el cap de les orelles (Mall.). Ovella parda: la que té grans taques fosques a la cara, de manera que gairebé té tota la cara negra (Pinyana). Ovella pèl d'oronell: la que quan neix és tota negra i quan és gran és bruna (Santanyí). Ovella perdiguera: la que té clapes semblants a les d'un gos perdiguer (Pla de Bages, ap. Griera Tr.). Ovella picosa (Bonansa) o ovella pigada (Bagà, Falset, Calasseit, Mall.) o ovella pigona (Olot) o ovella pigueta (Rupit, Olot, Torelló) o ovella piguerenya (Pinyana): la que és blanca però amb taques negres o fosques a la cara. Ovella pigrenya: la que té a la cara moltes pigues, molt més nombroses que les de l'ovella picosa (Bonansa). Ovella pigallada: la que té clapes per tot el cos (Bonansa). Ovella rovisca: la que té taques per la cara (Santanyí). Ovella tisqueta: la que és pigada i banyuda (Pla de Bages, segons Griera Tr.). Ovella ullada (Falset, Calasseit, Morella, Mall.) o ovella ullalada (Olot, Rupit, Torelló) o ovella ullerada (Bagà, Bonansa, Pinyana, Sta. Col. de Q.): la que és blanca, però té negre el voltant dels ulls. Ovella ull de perdiu: la que té roig el voltant dels ulls (Valldemossa).—D) Per la distribució i condicions de la llana. Ovella arguellada: la que té arguell (Calasseit). Ovella albardada: la que té arguell enganxat a l'esquena, a causa de no haver renovat, i costa molt de tondre (Calasseit). Ovella rasca (Bonansa, Senterada, Pinyana) o ovella rascla (Torelló, Serradell) o ovella rasqueta (Pobla de L.), o ovella rasa (Mall.), o ovella cotonenca (Eiv.): la que té la llana curta. Ovella esporgada (Olot, Rupit) o ovella esgorjada (Falset) o ovella esborgerada (Calasseit): la que té el coll i els pits mancats de llana. Ovella fina: la que té la llana fina i lluenta (Pont de S., Mall.). Ovella pèl-mort: la que té la llana aspra i ordinària (Valldemossa). Ovella toferuda (Bonansa, Senterada, Pinyana, Serradell) o ovella topelluda (Olot, Rupit, Torelló) o ovella topuda (Calasseit, Morella) o ovella pupuda (Mall.) o ovella palpuda (Ador) o ovella capelluda (Llucmajor, Eiv.): la que té un puput o reveixí de llana damunt el cap.—E) Per diferents aspectes corporals. Ovella bífia: la que té el morro de baix més curt que el de dalt. Ovella coallarga: la que té molt completa la coa. Ovella mitja-coa: la que té la coa curta (Mall.). Ovella escuada (or., occ., eiv.) o ovella curta (mall.): la que no té gens de coa. Ovella escollada: la que té el coll prim (Mall.). Ovella garrella: la que té les cames tortes (Rupit). Ovella gorguda: la que té molta gorga (Mall.). Ovella mamellada (Sta. Col. de Q., Falset) o ovella arracada (Rupit): la que té uns penjolls carnosos davall el coll. Ovella nas de setrí o nas de fura: la que té el nas aguileny i el cap gros; és la més forta i de casta més grossa (Manacor).—F) Per la manera de comportar-se l'ovella en el pasturatge. Ovella afurra (Bonansa), o ovella fura (Calasseit), ovella boja (Priorat), ovella escamotera (Pobla de L.), ovella llaminera (Olot, Rupit, Torelló), ovella gormanda (Bagà, Pinyana), ovella goluda (Morella, Llucena), ovella dastre (Manacor), ovella botadora (Mall.), ovella golosa (Eiv.): la que corre i salta molt, i surt del ramat per anar a pasturar tota sola, i és difícil de subjectar. Ovella cinglatera (Torelló), ovella deligenta (Bagà), ovella enfiladora (Mall.): la que s'enfila molt pels cingles, parets i bardisses. Ovella brostejadora: la que sol brostejar molt, o sia, menjar-se els brots baixos dels arbres (Mall.). Ovella barruda: la que menja molt, a grans bocinades (Pont de S., Mall.). Ovella mal seguidora (Mall.), ovella rocassera (Bagà), ovella plomosa (Calasseit), ovella mansa (Llucena): la que no vol seguir el ramat i tendeix a quedar enrera. Ovella definyosa (Bonansa) o ovella triada (Mall.): la que tria molt la pastura, que cerca sempre l'herba millor i no menja la que no és tan bona. Ovella talera: la que té tendència a fer tala, o sia, a entrar a llocs sembrats o a paratges que són d'un altre propietari (Mall.).—G) Pel que es refereix a la reproducció i a la cria dels anyells. Ovella de cria: la que mena xai. Ovella plena o prenys: la que és fecundada. Ovella afollada (Calasseit) o ovella folla (Sanet): la que ha avortat. Ovella bessera (Sta. Col. de Q.) o ovella bessonera (Falset): la que ha parit bessons. Ovella corderada: la que ha parit (Pont de S.). Ovella borda (Ripoll), ovella xurmera (Rupit): la que no admet el seu anyell, que refusa de donar-li mamar. Ovella bassiva (Calasseit, Mall.), ovella forra (Olot, Bagà, Tarr., Montblanc, Sta. Col. de Q., Calasseit, Cullera, Sanet), ovella buida (Mall., Eiv.): la que no ha estat fecundada. Ovella ulimanya (Pinyana), ovella màmia (Rupit, Bagà, Torelló, Igualada, Sta. Col. de Q., Calasseit, Morella, Ador), ovella curra (Falset), ovella minva (Manacor), ovella vinva (Santanyí), ovella xorca (Bonansa), ovella follada (Llucmajor): la que només duu llet en una mamella. Ovella esclavona: la que té mugró molt curt (Valldemossa). Ovella mama de rostoi: la que té les mamelles massa primes, gairebé com brins de rostoll (Manacor). Ovella matxorra (Llucena, Val., Alcoi), ovella putana (Calasseit), ovella puta (Morella), ovella xorca (Sanet, Mall., Eiv.): la que no cria mai, estèril. Ovella recordina: la que ha recordinat, o sia, que cria dues vegades en un mateix any (Alcoi, Ador). Ovella tardanera: la que fa l'anyell tardà (Olot). Ovella forta de molsa: la que és difícil de munyir perquè la llet no li raja fàcilment (Manacor). Ovella fluixa de molsa: la que deixa anar la llet del braguer amb una mínima pressió i massa fàcilment (Manacor). Ovella de treta: la que ha de treure's del ramat perquè no serveix per a criar (Cerdanya, Empordà).—H) Per algunes malalties característiques del bestiar de llana. Ovella gamada (Bagà) o ovella buidadora (Mall.): la que menja molt però no se n'aprofita perquè defeca massa. Ovella embromada: la que té ofec (Rupit). Ovella enfelada: la que té unes butllofes d'aigua en el fetge (Sta. Col. de Q., Falset). Ovella esventrada: la que pateix d'hèrnia (Rupit). Ovella fiblada del braguer (Bonansa, Pont de S.) o ovella mamada de calàpet (Mall.): la que pateix d'inflament i enduriment del braguer, que a vegades arriba a gangrenar-se; en el Ribagorça creuen que tal mal li ve d'haver-li mossegat el braguer una rata paniquesa o un colobre, i a Mallorca opinen que prové d'haver-la mamada un calàpet, al qual el vulgus atribueix verí molt malèfic. Ovella mudorra: la que es torna boja (Calasseit, Morella).
    Loc.
—Parlar d'ovella i mossegar de llop, o Cap d'ovella i garres de llop: es diu dels hipòcrites, que fingeixen amor i procuren fer mal.
    Refr.—a) «Ovella de molts, el llop se la menja»; «Ovella sense pastor, el llop se la menja»: significa que les coses que són del comú o que no tenen una persona directament interessada a guardar-les, es perden fàcilment.—b) «Ovelles comptades, el llop se les menja»: vol dir que a vegades el posar massa esment a comptar i guardar les coses és contraproduent.—c) «L'ovella del pastor mai mor»: significa que sol estar ben defensada aquella cosa que interessa personalment al qui comanda.—d) «Qui es fa ovella, el llop se'l menja»: indica que el qui obra amb massa bondat sol esser víctima dels dolents.—e) «Qui va amb ovelles, al cap de l'any és com elles»: expressa la força de contagi que tenen les bones o males companyies.—f) «Ovella que bela, perd el bocí»; «Ovella que bela, perd es remuc» (Mall.): significa que el qui crida o parla molt quan és hora d'obrar o de recollir beneficis, sol romandre sense aquests.—g) «Ovella ronyosa embruta el ramat»: indica els perills del mal exemple.—h) «Qui té ovelles, té pells»: vol dir que el qui posseeix mitjans de producció no està mancat dels productes.—i) «Ovella que està farta, de la cua fa manta»: significa que el qui està ben alimentat, s'acomoda per a dormir fàcilment.—j) «Ovella petarrella, a cent anys sembla novella»: es diu referint-se a les persones menudes, que semblen més joves que no són.—l) «Si ses ovelles grufen, què han de fer es porcs!»: es diu referint-se als infants que fan coses o tenen defectes o costums propis de la gent gran (Mall.).—m) «S'ovella més dolenta caga dins sa ferrada»: vol dir que la persona més insignificant o de més baixa qualitat sol esser la més agosarada (Mall.).—n) «Si no vols perdre l'ovella, posa-li esquella»: significa que cal prendre precaucions per evitar les desgràcies.—o) «Qui ha perdut l'ovella, busca l'esquella»: es refereix als qui cerquen remeis tardanament, quan la desgràcia ja s'ha esdevingut.—p) «Quan l'ovella ha d'esser per al llop, ella mateixa se n'hi va»: es refereix a aquelles desgràcies que semblen provocades o cercades pel mateix qui les sofreix.—q) «Ovella magra, anyell gras»: vol suposar que les ovelles magres donen els anyells més grassos.—r) «L'ovella, amb llop no fa parella»: vol dir que les persones cerquen la companyia de llurs semblants, no dels qui els repugnen.—s) «Cada ovella en té prou amb el seu anyell, i cada vaca amb el seu vedell»: vol dir que cadascú té prou feina amb les seves coses i no cal que es fiqui en assumptes d'altri.—t) «Any d'ovelles, any d'abelles»: diuen que la producció de bestiar de llana i la de mel estan en relació directa.—u) «Ovelles i abelles, a lloc teu les veies»: es diu perquè el qui té ovelles i abelles no sol estar mancat d'altres coses útils i productives (Mall.).—v) «Al gener (o «al febrer»), cada ovella al seu corder; si no a la tripa, al braguer»: significa que els mesos de gener i febrer solen esser els de la cria dels anyells (Ribagorça).—x) «Gener, generot, m'has morta l'oveia i l'esquellot» (Pollença); «De giner, ni ovella ni corder» (Albaida); «El febrer tira les ovelles al femer» (Girona); «El febrer no deixa ovella ni corder» (Altea); «Qui té ovelles pel febrer, les daria per un diner» (Torelló); «Març aborrascat, ni ovelles ni corders ha deixat» (Alcoi); «Març, cagarç, de l'avoia en faràs pedaç» (Empordà); «Març, marçot, mata l'ovella i l'anyellot» (Pallars Sobirà); «Març, marçot, mata l'ovella i l'ovellot, i el pastor si pot» (La Garriga): refranys al·lusius a les dificultats que els mesos hivernals oposen a la cria del bestiar de llana.—y) «Març, marçai, cada ovella amb lo seu xai» (Griera Tr. xi, 89), «Per la Mare de Déu de la Candelera, treu l'ovella de la farratgera i posa-la a la bladera» (BDC, xix, 95); «Pel març, la cabra a l'arç, l'ovella a la cultiva i el bou al ribàs» (BDC, xix, 225); «Vaca de març ni ovella d'abril, mai la fam no n'ha morta cap» (BDC, xix, 226).—z) «En es gener sec, ses oveies crien és véll, i en es juriol, s'anyell» (Mall.).—aa) «Per Nadal, les ovelles al gavadal» (BDC, xix, 148).—bb) «Nadal sense lluna, de cent avoies no en queda pas una» (Baix Empordà).—cc) «Per Nadal, cada ovella al seu corral»: es diu perquè per Nadal tothom procura anar a casa seva.
    Var. ort. ant.: oveila (doc. segle XII, ap. Pujol Docs. 15); ovela (doc. a. 1288, ap. RLR, iv, 503); ouela (Llull Cavall. 16); oueya (doc. segle XIII, ap. Anuari IEC, i, 305); oueylla (Eximplis, ii, 350); houeila (doc. segle XII, ap. Pujol Docs. 15); hovela (Graal 70); houella (Evang. Palau); auvella (Penya Mos. iii, 25); euveya (Aguiló Poes. 24); obella (Llorente Versos 95).
    Var. form.: dial.: avoia o avolla (So és a saber bous, auoyes, àsens, doc. segle XIII ap. Anuari IEC, i, 315; O euga o avoyla o moltó, doc. segle XIV, ap. RLR, xv, 40).
    Fon.: uβéʎə (Ross., Conflent, Crespià, St. Feliu de P., Collsacabra, Barc.); uβέʎɛ (Bagà); oβéʎa (Calasseit, Morella, Llucena, Val., Alzira); oβéʎɛ (Gandesa); ovéʎɛ (Sueca); ovéʎa (Benilloba, Sanet, Elx); uβéјə (Ripoll, Gòsol, Penedès); uvéʎa (Alguer); əwέʎɛ (Pobla de L., Rupit, Olot, Torelló); əwβέʎɛ (Puigcerdà, Rupit); awβéʎɔ (Serradell); əwβέʎə (Berga, St. Llorenç de Mo., Cardona, Solsona, Igualada); awβéʎɛ (Sort, Tremp, Organyà, Oliana, Ponts, Balaguer, Fraga, Ll., Urgell); awβéʎa (Pont de S., Bonansa, Senterada, Pobla de S., Tamarit de la L., Bassella, Riba-roja, Tortosa); uwέʎə (Ribes, Camprodon, Rocabruna); awβέʎɛ (Falset); awéʎɛ (Vinaròs, Alcoi); awéʎa (Ador); əwvə́јə (Mall., Eiv.); əwvə́ə, uvə́ə (Sa Pobla, Ciutadella); uvέɛ (Maó); əβóјə (Empordà).
    Intens.:—a) Augm.: ovellassa, ovellarra.—b) Dim.: ovelleta, ovelletxa, ovelleua, ovellica, ovelliua, ovellona, ovellarrina.—c) Pejor.: ovellota, ovellot.
    Etim.: del llatí ovĭcŭla, dim. de ovis, mat. sign. 1. La forma avoia suposa una base llat. *ovŭcŭla, per canvi de sufix.