DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PÒLISSA f.
|| 1. ant. Paper signat segons fórmula legal per a ordenar un pagament o cobrança; cast. póliza. A Bartomeu Pons, batle, per quatre dietas..., vint sous, segons pòlissa dels Jurats, doc. a. 1538 (Hist. Sóller, ii, 56). Fer pòliça al clauari per a que'ls pague firmant-se al peu de la pòlica, doc. a. 1676 (Hist. Grem. ii).
|| 2. Document justificatiu d'un contracte d'assegurança, nòlit, subministrament, etc.; cast. póliza. Que totes les seguretats se hajen a fer ab cartes públiques preses per notaris... e no pas ab pòlices o albarans e altres scriptures privades, doc. a. 1458 (Capmany Mem. ii, 451). Ja li ha tramesas las vostras letras e la pòlisa del carregament, doc. a. 1506 (BSAL, x, 304).
|| 3. tipogr. Nota detallada de la quantitat i classe de lletra que un impressor demana a la fundició o que aquesta li serveix; cast. póliza.
|| 4. Segell amb què es satisfà l'import del timbre en certs documents; cast. póliza. «En aquest certificat cal posar una pòlissa de tres pessetes».
|| 5. f. o m. Deixondit d'enteniment i amb tendència a enganyar o a burlar-se dels altres (Mall., Men., Eiv.); cast. pícaro. Amb pòlisses forrats d'homos de bé, Ignor. 33. Fer sa pòlissa: mancar deliberadament al lloc o a la feina on hi ha obligació d'anar. Sa mare... el va posar a ses escoles, però ell no n'era gens devot; molts de dies feya sa pòlissa o hi anava tard, Alcover Rond. ii, 267.
    Loc.—a) Dur ses pòlisses banyades: anar errat o mal informat (Men.).—b) Esser més pòlissa que ses genetes: esser molt viu d'enteniment (Mall.).
    Fon.: pɔ́lisə (Barc.); pɔ̞́lisa (Val.); pɔ̞́lisə (Mall.).
    Etim.: de l'it. polizza, mat. sign. || 1. En l'accepció || 5 sembla que es tracta d'una formació regressiva damunt polissó art. 2.