DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. PAC m.
Pagament; cast. pago. L'amor no es guanya cada dia | amb l'honestat i l'aciençament: | no és un pac, ningú no se'n refia, Carner Ofrena 115. En pac de l'estona que l'havien destorbada, Víct. Cat., Sol. 185.
    Etim.: derivat postverbal de pagar.

2. PAC prep., forma dialectal,
per cap (Tremp, País Valencià); cast. hacia. «Me'n vaig pac allí». «Tot el dia anem pac ací i pac allà». «Farà pac a dos anys» (=devers dos anys).
    Etim.: de cap, per metàtesi.

3. PAC
Llin. existent a Barc., Arbeca, Arties, etc. Existeix la variant Pacs (escrita Pachs i Pax), llinatge de l'antiga noblesa mallorquina, conservat en noms de possessió: Son Pacs, So Na Pacs.
    Etim.: incerta; potser del llatí pagu, ‘llogaret’.