DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PACIENT
|| 1. ant. part. pres. de patir. E'ls pacients aquells són ànimes d'alguns qui vivent havien mal obrat, Metge Somni iii.
|| 2. adj. Que té paciència; cast. paciente. Placie't que jo a loar e honrar tu pusca esser pacient en tots mos treballs, Llull Felix, pt. viii, c. 12. No volen però que hom los contrast. E és gran rahó, pus elles són tan patients, Metge Somni iii. Per haver pau, | tuy pacient, Spill 2307. Sies humil en la prosperitat, | i en la mala fortuna pacient, Alcover Poem. Bíbl. 85.
|| 3. adj. Que rep o sofreix l'acció; cast. paciente. a) Persona pacient: mot que indica la persona o cosa que rep l'acció del verb.
|| 4. m. i f. Qui sofreix una malaltia; qui esta subjecte a tractament o a una operació per curar-se; cast. paciente. Pascient en terra stranya és fill de Deu, Llull Doctr. puer. c. 43. Que en cars que en la dita vila hagués pacients, que vós dit maestre Johan Ferrandiç no hisquets, doc. a. 1382 (Revest Ens. 60). Sement de ortigues e millium solis, e sia cuyt ab bon vi blanch, e sia donat al pacient, MS Klag. segle XIV, 20. Així com lo bon metge qui no guarda lo plaer del pacient, Metge Somni iii. La malaltia ...ès curable per lo pascient inobedient, Cauliach Coll. c. i, f. 6 vo. No volia mortificar més la pacient, Oller Febre, ii, 26.
    Fon.: pəsién (pir-or., or., eiv.); pasién (occ., Cast.); pasiént (Val., Al.); pəsiént (mall., men.).
    Intens.: pacientet, -eta; pacientot, -ota; pacientíssim, -íssima.
    Etim.: pres del llatí patiente, ‘que pateix’, part. pres. de pateor, ‘patir’.