DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PACIFICAR v. tr.
|| 1. Posar en pau; cast. pacificar. Depuys pacificam la cosa, Jaume I, Cròn. 23. Adonchs lo rey joue se pacificà ab lo rey vell, Llull Felix, pt. viii, c. 21. E si no ho fan, sien tantost, Deus mijancant, benignament pascificades com pertany, doc. a. 1405 (Col. Bof. xli, 261).
|| 2. Apaivagar, calmar; cast. apaciguar. Hac pacificada la guerra, Pere IV, Cròn. 113. Tots los altres senyors pacificaren al hermità, Tirant, c. 14. Lo suc d'aquela erba... mesclat ab uinagre e posat sobre'l cap pacifica la dolor, Tres. Pobr. 17.
    Fon.: pəsifiká (or., bal.); pasifiká (occ.); pasifikáɾ (val.); pəsifiсá (Palma).
    Var. ort. ant.: pacifficar (Llull Gentil 174; Passi cobles 11), pascificar.
    Etim.: dell llatí pacifĭcare, mat. sign.