DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PACTAR v.: cast. pactar.
|| 1. intr. o refl. Fer un pacte. Si algun costurer se volrà pactar o fer avinença ab qualsevol maestre del dit offici, doc. a. 1418 (Col. Bof. xli, 313). Ells estan pera pactar, ells estan pera venir a pactes, Lacavalleria Gazoph.
|| 2. tr. Convenir, acordar amb pacte. Restà lo anell en senyal de les messions pactades, Isop Faules 14. Són estats tractats y pactats concordats y jurats los presents capítols, doc. a. 1582 (arx. mun. de Fulleda). Volgueren pactar la pau amb les formigues, López-Picó Lleures 181.
    Fon.: pəktá (Barc.); paktáɾ (Val.); pəttá (Palma).
    Etim.: pres del llatí pactuari, mat. sign., o derivat de pacte.