DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PAIR v. tr.
|| 1. Digerir; assimilar els aliments; cast. cocer, digerir. Mentre que la vianda se paex en l'estómach..., empatxa que tal vianda se paesca, Albert G., Ques. 20. Algunes viandes se vituperen perque són difícils de payr, ibid. 6.
|| 2. fig. Sofrir, tolerar; cast. sufrir. «No puc pair aquestes exigències». «Que no vingui aquest home, que no el puc pair». Yo no u puch pahir que no us hi responga, Proc. Olives 1524. No pogueren pair que tu haguesses de comandar, Alcover Cont. 377. Es veu que no l'ha poguda pahir, Pons Auca 163. Tot ho paeix: es diu d'una persona que ho suporta tot, que no s'immuta per res.
|| 3. intr. Minvar de volum; aprimar-se una persona o animal; perdre volum una cosa (Mall., Men.). «Sa sitja paeix»: quan es fa el carbó, la llenya perd volum (Mall.).
    Refr.—a) «Val més menjar poc i pair bé»: significa que és preferible la moderació a l'excés.—b) «Menjar molt i pair bé, no pot ser»: vol dir que els excessos solen dur males conseqüències.—c) «No fa profit el que es menja, sinó el que es paeix».
    Fon.: pəí (pir-or., or., bal.); paí (occ., Maestr.); paíɾ (val.).
    Conjug.: segons el model partir.
    Etim.: insegura. Les formes dialectals italianes paidire i paidir han fet suposar que la base era una forma llatina *paidīre, d'origen desconegut (REW 6151). Segons G. de Diego Dicc. 4847, pair ve del llatí vg. patīre ‘sofrir’.