DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PAL m.
|| 1. Peça de fusta cilíndrica i llarguera; cast. palo, bastón. Féu anafrar la dita duquessa metent-li un pal per la natura a ensús, Scachs 24. No es mou ni pipelleja, ni amolla el pal que porta, Alcover Poem. Bíbl. 74. Pal samaler: barra de fusta que es posa sota les cornaleres d'una samal per a transportar-la. Pal de bandera: la barra on va adherit el drap d'una bandera.
|| 2. Peça de fusta o d'altra matèria dura, recta, cilíndrica i llarga, que es planta a terra per a sostenir alguna cosa; cast. palo. Ficaran aquí un pal ho una lansa o una altre cosa en senyal de postat reebuda, doc. segle XIII (Anuari IEC, i, 319). Per a obs del tallador e del pal de la tenda del senyor Rey, doc. a. 1436 (Arx. Gral. R. Val.). Pal de l'era: el que es planta al centre de l'era i serveix d'eix a la barra (Selva del Camp). Pal del paller: el que serveix d'eix al voltant del qual es munta el paller. Pal del telègraf: el que en sa part superior porta les escudelletes per on passen els fils telegràfics. Pals de la porta: els del marc de fusta de la porteria en els esports de futbol o similars.
|| 3. Instrument de suplici consistent en una peça de fusta llarga, plantada en terra, a la qual es lliga, clava o suspèn la persona que s'ha d'executar; cast. palo. E muyra sens culpa penjant en lo pal, Passi cobles 99. Volent executar la dita senyora per cremar-la, que la ligauen en un pal, Tirant, c. 38.
|| 4. nàut. Cadascuna de les peces llargues, cilíndriques o lleugerament còniques, formades d'un sol tros o de diferents trossos units un a continuació de l'altre, i que, posades dins una embarcació en posició aproximadament perpendicular a la carena, serveixen per a sostenir les vergues i les veles; cast. palo. Una ratxa de vent que va segar es pal y un cop de mar que va rebotre'm y va fer trossos des timó, Víct. Cat., Film (Catalana, i, 237). Hi ha un pal d'argent en mig de la barqueta, | on pengen una vela de llenç d'or, Canigó iii. Pal major o Pal mestre: el pal més alt de la nau, que en les embarcacions de tres pals va enmig i en les de dos pals va a la part de popa. Pal de triquet: el situat més prop de la proa. Pal de messana o de mitjana: el que en les embarcacions de tres pals està situat més prop de la popa. Pal reial: els tres pals que ordinàriament porta una embarcació. Pal mascle: el tros inferior i més gruixut d'un pal de vaixell, que puja des de la quilla. Pal femella: el que va afegit a la part superior del pal mascle per allargar-lo.
|| 5. nàut. Cadascun dels trossos de fusta rectes que es posen de babord a estribord en la platja, i sobre els quals es varen i treuen les embarcacions; cast. palo.
|| 6. nàut. Cadell del molinet, destinat a aturar el retrocés de la roda dentada; actualment és de ferro, però antigament era un bastó de fusta; cast. palo.
|| 7. Tros rectilini del traç de certes lletres; cast. palo. a) Fer pals: dibuixar ratlles i angles rectilinis per a començar a aprendre d'escriure.
|| 8. heràld. Faixa estreta que va en sentit vertical de dalt a baix de l'escut; cast. palo.
|| 9. Membre genital dels cavalls i ases (Barc.).
|| 10. Coll o sèrie de figures del joc de cartes (Tortosa, val.); cast. palo.
Pal: topon. a) Poblet de la vall d'Andorra, en la parròquia de La Maçana.—b) Coll del Pal: nom d'un coll situat a 1.760 metres entre Camprodon i la Vall de Ribes, d'un altre de 2.325 metres entre el pic de Costabona i Roca-Colom, d'un altre de 2.040 metres entre el Puigllançada i el cim de la Comabella, i d'un altre de 1.150 metres situat prop de Sant Jaume de Frontanyà.—c) Coll del Pal de la Maçana: pas del Pirineu empordanès, situat entre el pic de la Carbassera i el dels Quatre Termes.—d) Serra de Pal: contrafort de la serra de Castelltallat, en la comarca del Cardener.
    Loc.
—Obrir de pal a pal: obrir de bat en bat (Empordà).
    Fon.: páɫ (or., occ., val., bal.). En el llenguatge parlat és freqüent usar la forma palo, per influència castellana: pálu (or., men., eiv.); pálo (occ., val., mall.).
    Etim.: del llatí palu, mat. sign. || || 1, 2, 3.