DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PALLÚS m.
|| 1. Rebuig de la palla llarga (or., mall., occ.); cast. pajaza. No el troben en bressol de pedreria | sinó sobre el pallús d'una establia, Verdaguer Bethlem 16. En blanca barraqueta, de sech pallús cuberta, Llorente Versos, i, 57. Jo, guardador d'ovelles, | que he dormit amb el cap sobre el pallús, Alcover Poem. Bíbl. 68.
|| 2. Conjunt de fragments de clovella i aresta dels cereals, producte de la batuda (Vallès, Ll., Urgell, Gandesa, Tortosa, País Valencià, Mall.); cast. cascabillo, tamo. Quan tremola | greument l'era, del batre percudida, | i el pallús frèvol vola al vent qui s'alça, Riber Geòrg. 67. Planant sobre els clapers i el pallús de les eres, Colom Juven. 137.
|| 3. Borra que es congria sota el llit en mancar-hi la neteja (Val.); cast. tamo.
|| 4. Conjunt de fragments de bajoques de faves o d'altre llegum (Mall.).
|| 5. Recipient semblant a una gerra, però fet de palla teixida, que serveix per a tenir-hi grans (Sopeira).
|| 6. adj. (f. PALLUSSA) fig. Beneitot, curt d'enteniment (Empordà); cast. badulaque, tontón. No he vist en ma vida un animal més pallús, Vilanova Obres, vii, 116. Encara'l pellús clapa la roja barretina, Jocs Fl. 1898, 235.
Pallús: llin. existent a Barcelona.
    Fon.: pəʎús, pəјús (or.); paʎús (occ., val.); pəјús (mall.).; pəús (men.).
    Etim.: derivat pejor. de palla.