DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. PALLISSA (i dial.païssa). f.
|| 1. Lloc cobert de teulada destinat a guardar-hi la palla (Ripollès, Garrotxa, Empordà, Lluçanès, Plana de Vic, Vallès, Penedès, Conca de Tremp, Pla d'Urgell, Ll., Segarra, Priorat, Camp de Tarr., Calasseit, Ribera d'Ebre, Maestrat, Cast., Val., Al., Bal.); cast. pajar. Estave a la era del Colom o palissa [sic], doc. a. 1564 (Segura HSC 202). En la pallissa no y podian estar més que tres xàvegues de palla, doc. a. 1605 (arx. de Sta. Col. de Q.). L'estada de la gent era al fons del pati, després de la jaca, païssa i corts, Víct. Cat., Ombr. 21. El dit lloc cobert està situat de diferents maneres: unes vegades està al costat de l'era, altres en el pis alt de la casa de pagès, altres forma un edifici separat.
|| 2. Construcció destinada a guardar-hi l'herba seca per a alimentar el bestiar quan aquest no pot sortir a pasturar (Pirineus); cast. henil.
|| 3. Lloc on dormen i mengen les bísties; és el mateix que estable (Mall.); cast. establo, cuadra.
|| 4. Casa de planta baixa, destinada a guardar-hi la palla, el carro, les ferramentes i altres instruments de conreu (Vilafranca del Maestrat).
|| 5. Corral de bestiar de llana (Sort, ap. BDC, xx, 63).
|| 6. Niu o joca de gallines o coloms (Tortosa).
Pallissa o Pahissa: llin. existent a Barc., Molins de Rei, etc.
    Loc.—a) Et farem dormir a la pallissa: ho diuen a un infant desobedient (Cardona).—b) Esser o Fer com es rector de Sant Marçal, que pegà foc a sa païssa perquè parlassen d'ell: es diu del qui per prurit de fer-se veure fa coses que li són perjudicials (Mall.).
    Refr.
—«Tothom tira palla a la seva pallissa»: significa que tothom procura obrar en benefici propi (Rojals).
    Fon.: pəísə (or., bal.); paʎísɛ (Tremp, Ll., Urgell, Falset, Gandesa); paʎísa (Calasseit, Tortosa, Cast., Val., Al.).
    Intens.: pallisseta, pallissota.
    Etim.: derivat de palla.

2. PALLISSA o PALISSA f.
Tupada; sèrie de cops donats per fer mal a algú; cast. paliza. S'atlot s'embuya y rep una pallissa de patent, Ignor. 6. Hi va haver gresca i tancaren el Ros per a donar-li una palliça fora de compte, Víct. Cat., Ombr. 50. Fermat a la porta, li pegava una palissa darrere d'altra, Valor Narr. 58.
    Fon.: pəʎísə (or., bal.); paʎísɛ (Ll.); palísa (Tortosa, val.).
    Etim.: del cast. paliza.