DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PALOMA f.
|| 1. ant. Colom, ocell del gènere Columba; cast. paloma. En la punta Déu lo Pare ab la paloma, doc. a. 1492 (Est. Univ. vii, 53). Com vols tu que puga tastar la carn, maldament sia bàlsam de paloma!, Penya Mos. iii, 202. a) Espècie de colom salvatge més petit que el tudó (Tor, ap. Coromines Card. 301).—b) Paloma torcaç: colom de l'espècie Columba palumbus (Boscà Fauna val. 537).—c) Paloma muntesa: palmípeda de l'espècie Columba livia (ibid.).
|| 2. Papallona, insecte lepidòpter (Sort, Senterada, Balaguer, Tamarit de la L., Fraga, Massalcoreig, Mequinensa, Ascó, Mont-roig, Falset, Bot, Gandesa, Amposta, Tortosa, Maestrat, Cast., Val., Sueca, Xàtiva, Gandia, Alcoi, Pego, Al., Biar, Crevillent, El Pinós, Guardamar, Elx); cast. mariposa.
|| 3. a) Bolet blavenc, de bon gust, no coent, més saborós que la cuagra (Súria).—b) Bolet comestible de l'espècie Clitocybe infundibuliformis (Mall.).—c) Bolet comestible de l'espècie Lepiota procera (V. apagador).—d) Bolet de l'espècie Lepiota excoriata.—e) Bolet de l'espècie Amanitopsis vaginata (V. pentinella).—f) Paloma grisa: bolet de l'espècie Tricholoma pessundatum.
|| 4. Flòvia, floc de neu (Campello).
|| 5. Bufeta blanca de la calç, que es fa al rebossat de morter quan la calç no ha estat ben pastada (Tortosa); cast. caliche.
|| 6. Mascle o femella de caragol de ferro, amb una o dues aletes per a poder-la acollar o desacollar fàcilment amb els dits (Barc.); cast. palomilla.
|| 7. adj. (Ovella o cabra) que té la llana o pèl de color blanc (Maestrat, Alcoi).
|| 8. Planta de jardí o de camp, de fulletes semblants a les del trébol, amb floretes petites i blanquinoses (Mall.).
|| 9. nàut. a) Dues gasses que passen per la verga on es fan fermes les ostagues per a hissar; cast. paloma. Entena fornida ab trossa e ab palomes e ab bigota, doc. a. 1331 (Capmany Mem. ii, 411).—b) Corda que es passa a través de l'obra viva d'una embarcació i es lliga a la roda per a facilitar la maniobra de treure la barca del mar (Costes de Llevant i de Ponent, ap. BDC, xii, 53).
|| 10. Tros de corda amb què el corders allisen i donen llustre a la que han fabricat; cast. pulidor.
Paloma: llin. existent a Barc., Palafrugell, Bruc, etc.
    Refr.
—«Fins les palomes tenen fel»: significa que fins i tot les persones més pacífiques arriben a irritar-se.
    Fon.: palómɛ (Sort, Balaguer, Fraga, Falset, Gandesa, Bot, Alcoi); palóma (Mequinensa, Ascó, Tortosa, Maestrat, Val., Al.); pəlómə (or., mall.).
    Intens.: palomassa, palometa, palomota.
    Sinòn.:— || 1, colom, coloma,— || 2, papallona, papalló, mariposa, parpalló, senyoreta, volall, voliol, voliana, papallana, palometa, vitivola;— || 3 c, apagador, apagallums, cama-seca, maneta;— || 3 e, candela, pentinella;— || 4, flòvia, floc, borralló.
    Etim.: del llatí palŭmba, mat. sign. || 1. L'origen de paloma en les accepcions || || 9 i 10 ha estat objecte de discussió; segons Montoliu (BDC, iii, 68 i ss.), prové del grec calymma, ‘mena de xarxa’, que hauria donat caloma (palabra que realment existeix en català), i de caloma s'hauria format paloma per influència o contaminació de palŭmba; aquesta teoria fou acceptada en principi per Moll Supl. 651; però ha estat impugnada raonadament per Vidos Storia 510, qui considera paloma en el sentit de ‘corda de nàutica’ com a mera metàfora de paloma ‘colom’, fundada en la semblança entre el vol del colom i el de la corda amb què s'amarra la nau (ibid. 508). Segons Vidos (ibid. 162), del català ha passat el mot paloma al genovès, provençal, castellà i portuguès.

PALOMÀ, -ANA adj.
|| 1. Oliva palomana: varietat d'oliva forastera que és prou semblant a la mallorquina (Bunyola).
|| 2. Préssecs palomans: varietat de préssecs primerencs (St. Joan Despí).