DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PALTRIGAR v. tr.
|| 1. Trepitjar (pir-or., Gandesa, Benassal); cast. pisar, pisotear. Car lorreu fanch çell qui mays lo paltriga, Arnau d'Erill (Cançon. Univ. 243). Ni ell se trespon, ni ell me paltriga, Brama llaur. 193. A deixar pas paltrigà 'ls sembrats o decapità 'I tenrum dels aybres, Caseponce Contes Vallesp. 96. Volgué surtir de la barraca y peltrigava una munió de camas estirades a son pas, Bosch Rec. 138.
|| 2. Engrunar, esmicolar, esbocinar (Labèrnia-S. Dicc.).
    Fon.: pəɫtɾiɣá (Ross.); pəwtɾiɣá (Cerdanya); paɫtɾiɣá (Gandesa, Benassal).
    Etim.: probablement d'un creuament de calcigar amb trepitjar.