DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. PANA f.
Vellut pelfa amb pèl de mitjana alçària; cast. pana. Esperava compradors, vestit de blauet a l'estiu, de pana a l'hivern, Oller Esc. pobr. 7. Pana llisa: la que té els plomalls de pèl perfectament repartits, presentant una superfície unida sense dibuix. Pana abordonada: la que presenta un dibuix ratllat en direcció de l'ordit.
    Fon.: pánə (or., bal.); pánɛ (Ll., Fraga); pána (Tortosa, val.).

2. PANA f.
Detenció anormal en el funcionament d'un motor; cast. pana. Agafar en pana: agafar qualcú en el moment en què comet un delicte o transgressió.
    Etim.: pres modernament del fr. panne, mat. sign.

3. PANA f.
Paella (Ribesaltes).
    Etim.: del fr. panne, mat. sign.

4. PANA f. ant.
Peana. La pana de argent sobredaurada, doc. a. 1415 (Butll. C. Exc., 1892, p. 45).En pana: que no té peu, que no parteix de baix (Men.). Nivulats en pana: núvols que no tenen peu i no fan ploure (Migjorn-Gran).

5. PANA
Llin. existent a Barc., Calafell, etc.

6. PANA f., grafia ant.,
per pena. Qua daliuraria lo pobla da las panas d'infern, Graal 29.