Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  pansa
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

PANSA f.
|| 1. Gra de raïm assecat al sol, devegades després d'esser escaldat amb lleixiu, altres vegades sense haver estat escaldat; cast. pasa. Deyen la u al altre que gallines farsides de panses uolrien menjar, doc. a. 1374 (Miret Bech oques 67). Quatre cabasses o sportis en què hom té pances, doc. a. 1415 (Rev. Cat. ii, 309). Hages panses novelles e munda-les dels grans, Robert Coch 9. Ab unes poques de panses e pa soparen los dos, Villena Vita Chr., c. 64. Pansa verge o de sol: la que no ha estat escaldada, sinó que s'ha, assecat totalment per l'acció del sol (val.). Pansa verge: (fig.) home ximple (Figuera Dicc.). Pansa escaldada: la que abans de dessecar-se al sol ha estat escaldada amb aigua o lleixiu (val.).
|| 2. Conjunt de grans de raïm assecats; cast. pasa. El vi de Turís porta, | el resoli d'Aldaya, | el cofí de les figues, | el caixonet de pansa, Llorente Versos 112.
|| 3. Varietat de raïm blanc, de gra gros, de pell forta i de gust molt dolç (or., occ., mall.). Vi blanch de vinya de monestrells blanchs y de pansas, Agustí Secr. 94.
|| 4. Mena de pomada feta de raïms pansits, usada antigament per les dones (Salvat Dicc.).
|| 5. Color moradenc brut, semblant al dels raïms assecats; cast. pasa. Me vaig encapillar una «madrilenya» peluda color de pansa, Maura Aygof. 13. Procurant no matxucar-se el vestit de fai... amb guarniments i llaços pansa, Oller Febre, ii, 245.
|| 6. Erupció vesicular que apareix als llavis en els estats febrils o dispèptics (or., occ.); cast. escupidura, pupa. Humorísticament diuen que les panses surten per haver fet un petó a una vella (Pobla de L., ap. Griera Tr.).
|| 7. fig. Persona senzilla i curta de gambals (Mall.).
|| 8. Panses de guineu: planta esmilàcia de l'espècie Paris quadrifolia, de fulles ovades acuminades, flors verdoses i baia d'un negre blavenc (Cerdanya, Berguedà); cast. uvas de zorro.
|| 9. a) Joc infantil en el qual guanya el qui, anant a peu coix, arriba més lluny (Freginals).—b) Joc infantil en què un para i encalça els altres, però sense mudar de pas; si muda de pas, els altres li peguen fins que arriba a toc (el lloc d'on ha sortit); quan és a toc, no li poden pegar, i ell torna sortir i encalçar-los fins que en toca un (Morella).
    Loc.
—a) Fer les panses: morir-se (Ll., Urgell).—b) Més segur que panses: es diu per indicar que allò que han dit és certíssim (Llofriu).—c) No donaria una pansa a Déu, o a Cristo: es diu d'una persona molt avara (Mall.).—d) Menja panses (o cues de pansa), i hi pensaràs: es diu al qui ha de recordar-se d'una cosa i no està segur de no oblidar-se'n.—e) Estar com a panses en cofí: estar molt estrets, atapeïts (val.). El lloch era apretat, y tots estaven com a panses en cofí, Rond. de R. Val. 46.
    Refr.
—a) «Lo que es perd en la pansa, es guanya en la figa»: significa que el comerç té pèrdues en unes coses i compensacions en les altres (Vinaròs).—b) «El que té pansa, té dansa»; «En agost, el qui té pansa, balla la dansa»: es diu referint-se al gran treball que reporta l'elaboració de les panses (Callosa, Pego).
    Fon.:
pánsə (pir-or., or., bal.); pánsɛ (Ll., Urgell, Gandesa, Falset, Sueca, Alcoi, Maó); pánsa (Tortosa, Cast., Val., Al., Alg.).
    Intens.:
—a) Augm.: pansassa, pansarra.—b) Dim.: panseta, pansetxa, pansel·la, panseua, pansiua, pansona, pansoia, pansarrina, pansarroia.—c) Pejor.: pansota, pansot.
    Etim.:
del llatí pansa, mat. sign. || 1.