DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PANSIR v. tr.
|| 1. Dessecar per l'acció del sol, per la calor excessiva, per la manca d'humitat; cast. pasar, secar. Pansir les fruytes, causar pansiment a les fruytes, Lacavalleria Gazoph.
|| 2. Arrugar a manera d'una pansa; cast. mustiar, arrugar, avellanar.
|| 3. fig. Fer minvar; disminuir, fer perdre volum; cast. adelgazar. ¿Qui és el senyor | que pot fer tantes millores | sense pansir el seu serró?, Penya Poes. 144. Experimentà, per reacció, un glassament de fret moral que li pansia el cor i li encongia l'esperit, Galmés Flor 115. Se pansí també tota aquella amistat, Roq. 52.
    Fon.: pənsí (or., bal.); pansí (occ., alg.); pansíɾ (val.).
    Etim.: derivat de pansa.