DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PANTA f.
Punxó de forma especial usat pel baster (Amades, BDC, xii, 175).

PANTÀ m.: cast. pantano.
|| 1. Gran massa d'aigua embassada i fangosa. Sembla que haja contínuament habitat entre estanys d'aygua o en loch de pantà, Metge Somni iii. A forma de cullereta o ranapeix de pantà o marjal, Curial, iii, 22. No era fumositat de riu ne boyra de pentà, Alegre Transf. 9.
|| 2. Gran dipòsit d'aigua format tancant amb un mur la boca d'una vall.
    Fon.: pəntá (Barc., Palma); pantá (Val.).
    Etim.: pres de l'it pantano, mat. sign.