DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PANXA f.
|| 1. Cavitat que conté l'estómac i els budells, i part anterior convexa del cos que limita la dita cavitat; cast. panza, barriga, vientre. Gran o grossa panxa: Laxior venter, venter patulus, Lacavalleria Gazoph. No sé per què et desconsoles tenint sa panxa plena, Roq. 25. Omplir-se la panxa: alimentar-se suficientment. Sa patulea que gràcies a sa bona voluntat del Bon Jesús s'omplí sa panxa, Ignor. 38. Posar-se o estar de panxa: posar-se o estar ajagut amb la panxa dirigida a terra. Panxa de cucs: persona que té la panxa molt voluminosa.
|| 2. Porció de pell corresponent al ventre d'un animal; cast. panza. Quatre cots de panxes de vays blanchs nous, Inv. Anfós V, 178 (a. 1413). Una cota de dona de drap de mostinaber ab mànegues grans folrades de panxes de vaylls, doc. a. 1434 (BSAL, iii, 287).
|| 3. La porció més sortida o voluminosa d'una cosa convexa; cast. comba, vientre. «Les gerres i les olles tenen panxa». «Les veles fan panxa quan el vent les infla». Un marge, paret, mur, etc., fan panxa quan tenen una part de superfície que es desvia de la línia vertical o recta i forma una convexitat. a) Panxa del dit: el popís o porció més carnosa del dit (Bell-lloc); cast. pulpejo.—b) Panxa de la cama: ventrell o part més gruixuda de la cama (Montblanc).—c) Part de la filosa on es posa l'encerrosada; cast. rocadero.—d) Centre de la convexitat del perfil d'un golf o badia (Costa de Llevant).
    Loc.—a) Posar panxa: engreixar-se, adquirir volum de ventre.—b) Tenir molta panxa: tenir molta paciència, esser molt sofert (val.).—c) Panxa en l'aire, o Panxa en glòria: amb la panxa descoberta o alçada. «Ses dones són el dimoni | en parlar-los de casar: | ell s'afluxien de menjar | solament per poder anar | per la vila panxa en glòria» (cançó pop. Mall.).—d) Panxa per amunt: amb la panxa dirigida cap amunt; en posició de sobines. Dur o portar algú panxa per amunt: portar-lo a soterrar.—e) Panxa per avall: de panxa, de bocaterrosa.—f) Estar de panxa enlaire: estar ociós, ajagut sense fer res.—g) Posar-se de panxa al sol: posar-se inactiu, inhibir-se d'una activitat.—h) Treure's la panxa de mal any: omplir-se la panxa, cessar de patir fam.—i) Tenir la panxa aferrada a l'esquena: tenir molta fam.—j) Gratar-se la panxa: estar ociós, inactiu.—l) Anar panxa prima: estar escassament alimentat.
    Refr.—a) «Panxa plena fa bullici»: significa que el ventre massa carregat sol produir trastorns a la salut.—b) «Panxa buida fa malícia»; «Amb panxa buida no hi ha alegria»: significa que l'escassesa d'alimentació lleva el goig i el bon humor.—c) «La panxa porta les cames»: vol dir que per a sostenir-se i sentir-se fort, cal alimentar-se suficientment.—d) «La panxa no nol noves», o «La panxa no escolta músiques»: indica que quan estem desnodrits no escoltem raons ni paraules de conhort.—e) «Esperem el mal temps amb la panxa plena»: vol dir que davant les possibles adversitats a venir, convé estar previnguts amb una bona alimentació.—f) «Omple'm la panxa i digues-me moro»; «Mira panxa i no miris cara»: es diu referint-se als qui no es consideren deshonrats mentres els compensin amb aliments o diners.—g) «Déu proveirà, i la panxa patirà»: es refereix als qui es refien massa de la providència sense posar-hi res de propi.—h) «Val més un forat a la roba que una arruga a la panxa»: significa que convé més anar mal vestit que mal alimentat.—i) «O panxa o arròs»: es diu per indicar que dues coses que es proposen són incompatibles, i que cal triar-ne una o una altra (Men.).
    Fon.: páɲʃə (pir-or., or., bal.); páɲʧɛ (Sort, Tremp, Balaguer, Ll., Urgell, Falset, Gandesa, Sueca, Alcoi); páɲʧa (Andorra, Esterri, Pobla de S., Pont de S., Calasseit, Tortosa, Cast., Val., Al., Alg.).
    Intens.:—a) Augm.: panxassa, panxarra, panxarrassa, panxarrota, panxarrot, panxota, panxassarra, panxassota, panxarrum.—b) Dim.: panxeta, panxetxa, panxeua, panxiua, panxona, panxó, panxarrina, panxarrinoia, panxoia, panxarrinó, panxarrinoieta, panxarrineua, panxineua, panxinoia, panxina.
    Sinòn.:— || 1, ventre, butza.
    Etim.: del llatí pantĭce, mat. sign.