Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  pany
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PANY m.
|| 1. Cornaló, porció extrema d'una peça de tela (or., occ., bal.); cast. canto. Pany de capa: Pallii sinus, Lacavalleria Gazoph. Ell porta fruytes en un pany de la capa, ibid. Agafa aqueix pany; no'l deixes rossegar, Genís Julita 96. Un pany de la catracòlica..., al petar en terra s'apropià una almosta d'aquella càlida farinada de la carretera, Catalana, vi, 7. Els quatre panys d'un mocador: els quatre cornalons o puntes d'un mocador. Per a no patir oblits, es nuava els panys del mocador, Pons Colla 8. Pany de camisa: cadascuna de les dues parts inferiors d'una camisa, que una va davant i l'altra darrera; cast. faldón, pañal.
|| 2. Tros o porció plana, llisa, d'una cosa. Pany de cosa estesa: Haec plaga, hic tractus, haec pagina, Lacavalleria Gazoph. Especialment: a) Làmina de metall (sobretot d'or o de plata) per a recobrir o folrar alguna cosa; cast. paño. Per comprar en València M.CC. panys d'or partit e vermelló e altres colós per pintar lo retxat, doc. a. 1364 (BSAL, xi, 29). Petit pany de plata per a platejar: Argentea bracteola, Lacavalleria Gazoph. Petit pany de or per a daurar, Aurea bracteola, ibid.—b) Porció de paret més o menys extensa i bastida en una mateixa línia (or., occ., val., bal.); cast. hastial, lienzo de pared. Hun pany de mur al costat de la torre de la fe, doc. a. 1437 (Arx. Gral. R. Val.). La pintura que aquell ha de fer al oli en lo llens y pany de la paret, doc. a. 1591 (Archivo, v, 34). S'alçaven els panys de murs centrals, Esclasans Urània 34. Pany de carrer: porció de carrer no interrompuda per cap travessia (val.). «En eixe pany de carrer només hi ha dos cases».—c) Làmina o porció prima despresa d'una pedra, d'un emblanquinat, etc. (Mall.).—d) Pany de roca: banc o superfície de roca a flor de terra (Calaf, ap. Griera Tr.).—e) Extensió de terra de certa uniformitat o regularitat de superfície (val., mall.). El Barranch de Malafí... rega un bon pany d'hortes, Martí G., Tip. mod. i, 263.—f) Pany de dents: sèrie de dents superior o inferior; conjunt de totes les dents de dalt o de baix (occ.). «Amb un cop de puny li vai fer caure lo pany de dents» (Organyà).—g) Pany de ses barres: mandíbula inferior (Llucmajor, Santanyí).—h) Pany de costelles: sèrie de costelles d'un costat, dret o esquerre (Pallars, Ribagorça).—i) Pany de la cansalada: cadascuna de les dues meitats o bandes de la cansalada del porc (Pont de S.).
|| 3. ant. a) Tel que es forma a l'ull; cast. nube. Ophtalmia... males relíquies lexa, com ruptura de la còrnea, màculas e pany tediosos, Cauliach Coll., ll. ii, pt. 2a, c. 2.—b) Taca cutània de la cara o d'una altra part del cos; cast. paño, mancha, peca. Pelador qui leua de la cara panys e pigues velles e no velles e barbs, Flos medic. 163.
|| 4. Tancador de porta o de tapadora en el qual els moviments del pestell estan governats per un mecanisme que es fa obrar ficant-hi i fent rodar una clau; cast. cerradura. «Vós sou rosa de tot l'any, | però sé que estau promesa; | ell vos ne pren com un pany, | que, en llevar-li es biulany, | sa porta roman empesa» (cançó pop. Mall.). Un pany que adobà que era genovesch, doc. a. 1309 (BSAL, viii, 263). Una caxa ab sa clau et payn, doc. a. 1373 (Miret Templers 556). Una caxa en la qual haia tres panys, doc. a. 1388 (Col. Bof. xl, 290). Una barra de ferre obrada de cinch palms e mig de larch, ab hun pany e hun alacrà als caps, doc. a. 1484 (Arx. Gral. R. Val.). Que sense dents no pot la clau obrir lo pany, Somni J. Joan 2258. Afanyi's—, articulejà a través del pany de la porta la veu de la Vicenta, Ruyra Flames 160. Tancar amb pany i clau: tancar fort, ben assegurat. Deixar la clau en el pany: deixar una porta o tapadora tancada però sense llevar-ne la clau. Pany de balda: el que serveix per a tancar les portes exteriors, de dues fulles. Pany de cambra: el que tanca les habitacions interiors amb porta d'una sola fulla. Pany de cop, o de molla: el que mitjançant una molla permet que es tanqui fort la porta o tapadora amb el mateix cop d'ajuntar-se les dues peces, sense necessitat de clau. Pany de bofetó: el pany de cop aplicat a una porta de cambra, i que duu una maneta per a moure la molla sense clau (Nules, ap. BDC, xx, 167). Pany de combinació o de dues voltes: el que es pot tancar amb dues rodades de clau. Tancaria el pis amb pany de combinació i se n'aniria descansada, Oller Pap. x. Pany de frare: mecanisme per a tancar i obrir portes, consistent en una balda o palanca que travessa la porta i s'alça i baixa des de l'exterior (Empordà). Pany fiador: el que només té pestell i bolleta (Mall.). Pany de gorges: el que té moltes molles per tal que tanqui més segur. Pany de lloba o pany quadrat: el que té l'escut o planxa de forma quadrada i un pestell horitzontal que encaixa amb una dent movible per l'acció de la clau (Mall.). Pany de llibre: el que té la forma de frontissa, o sia, compost de dues peces juxtaposades a manera de les cobertes d'un llibre (Empordà). Pany de racó: el que es posa a una de les fulles de les portes exteriors. Pany de maleta: el que és llevadís i es pot aplicar mitjançant unes anelles a una maleta, a una caixa, a una porta, etc. (Val., Mall.); cast. candado. Panys de maleta, val la dotsena una lliura quatre sous, Tar. preus 79. «Es meu amor tens tancat, | tancat amb pany de maleta; | si tu volies, Pereta, | li daries llibertat» (cançó pop. Mall.).
|| 5. Mecanisme o conjunt de peces d'una arma de foc que serveixen per a disparar-la; cast. cerrojo. Farà pedrenyals curts o larcs de nou, o canó, caxa o pany per algun arcabús pedrenyal curt, Const. Cat. 441.
|| 6. Ferro damunt del qual descansa el gorró de la porta gorronera (Morella, St. Mateu, ap. BDC xx, 167).
|| 7. Peça de bronze que està clavada a l'extrem de la canal del molí fariner i que aguanta la paleta d'engegar l'aigua (or.); cast. compuerta. A dessota la volta grassa del lloc de les moles li esplica que hi ha el cap-canal, el pany, la paleta i les supèrvies, Scriptorium, juny 1925.
|| 8. Ferro que aguanta la serra de la màquina de segar (Mall.).
|| 9. Planxa de ferro que tanca les agregacions del grill o aparell d'aixecar pedres (Freginals).
|| 10. Forma exclamativa, interjecció que sol indicar impaciència i que probablement és eufemisme d'alguna expressió indecorosa (Valls). «Quin pany d'home, que tinc!»«¿Què pany vols?»«¿Què repany busques per ací?»«Repany que et fum!»«Repany, que ets tossut!»
    Loc.
—a) Tancar una cosa amb pany i clau: guardar-la ben secreta.—b) No tenir pany ni clau a la llengua: esser xerraire, no saber guardar un secret, no reprimir-se de parlar excessivament.—c) Anys i panys: temps molt llarg, d'anys. Qui sap els anys y panys que corren per allà, Genís Julita 92. Hi ha pobles... que no s'han refet encara y que trigaran anys y panys a refer-se, Bosch Rec. 279.—d) No haver-hi pany que servi ni romana que tregui: no haver-hi orde ni concert, estar tot desgavellat (Mall., Men.). No ey havia pany qui servàs en aquella casa, Aguiló C., Rond. de R. 13.—e) Palpar el pany: provar, assajar, fer provatures per aclarir una cosa confusa (Mall.).
    Fon.:
páɲ (pir-or., or., occ., val., bal., alg.).
    Intens.:
panyàs, panyarro, panyet, panyot, panyeu.
    Etim.:
del llatí pannu, ‘tros de tela’.