DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinņnims  CIT  TERMCAT

PARĄGRAF m.: cast. pįrrafo.
|| 1. Secció o subdivisió d'un tractat, discurs, capķtols, etc., generalment numerada i que forma una unitat pel fet de tractar d'un punt particular, i encapēalada generalment amb el sķmbol §. Deu-se seguir en totes coses axķ com de la demanda en lo sobredit pruyxman paragraf, Cost. Tort. I, iii, 6.
|| 2. Cadascun dels fragments d'un escrit entre els quals s'estableix una divisió marcada per punt i a part, o sia, deixant en blanc la resta de la ratlla on acaba cadascun dels dits fragments.
    Fon.: pəɾįɣɾəf (Barc., Palma); paɾįɣɾaf (Val.).
    Etim.: pres del llatķ paragrăphus (< gr. παράγραφος), mat. sign.