DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. PARADA f.
Acció i efecte de parar o de parar-se; lloc on es para.
I. Acció i efecte de preparar, de disposar una cosa perquè faci servei, perquè funcioni; lloc on es prepara o disposa.
|| 1. Col·locació dels caçadors i dels ormeigs en disposició de caçar; cada vegada que tiren el filat els que hi cacen; cast. acecho, redada. Com un jorn posàs sos filats en parada d'uns cervos, fon vist per una nimfa, Alegre Transf. 24. La parada seria l'endemà mateix, Ruyra Parada 14.
|| 2. Col·locació dels esportins plens de pasta d'oliva, o del pilot de brisa, en el lloc de la premsa on han d'esser premsats (Camp de Tarr., Maestrat, Val., Alcoi); cast. pie. «Anem a fer la segona parada».
|| 3. Porció plana de terra de conreu d'hortalissa o de llegums, separada de les altres per un solc o un crestall (Pla d'Urgell, Segarra, Priorat, Camp de Tarr., Bal.); cast. bancal. Dos caminals en creu separaven es jardí en quatre parades, Roq. 35. Han desaparegut per a convertir-se en parades d'aufalsars, Serra Calend. folkl. 184. Parada plana: la que només té els dos crestalls que la limiten, sense altre crestall enmig; hi sembren cànem, mongetes, pastenagues i altres llegums i hortalisses (Mall.). Parada de crestai: la que a més dels dos crestalls mascles que la limiten, té dos crestalls femelles enmig; hi sembren cols, alberginies, pebres, tomàtigues, raves, moniatos, patates, cebes, etc. (Manacor).
|| 4. Vinya petita o secció de vinya gran dividida per marges (Vendrell, Reus, ap. Griera Tr.).
|| 5. ant. Porció no interrompuda de paret. Per lo preu de cinquanta cinch parades de paret que ha fet en lo any propassat en lo dit castell, doc. a. 1491 (Arx. Gral. R. Val.).
|| 6. Conjunt d'objectes exposats per a la venda a l'aire lliure; cast. muestra, puesto de venta. Marxants, establiments, parades, ningú venia altra cosa, Pons Auca 41.
|| 7. Mostra, ostentació; cast. muestra. Fer parada de ses riqueses: Divitias ostentare, Lacavalleria Gazoph. Aspirar a l'inflada èmfasi acadèmica, a la pompa solemnial, a la gran parada, Obrador Arq. lit. 61. Dintre dels caus que els neguitosos furen, | elles tenen parades rutilants, Sagarra Comte 240.
|| 8. Formació de tropes, especialment per a una mostra o revista; cast. parada. Los turchs tenien gran desig de venir a batalla... e tots estimauen que si Tirant hi fos, que no hagueren desdita la parada, Tirant, c. 243. Més pentinat que un cavallet de rey en dia de gran parada, Maura Aygof. 19.
|| 9. Quantitat de plegadors d'ordit, plens de fil, que es necessiten en la màquina de parar per a produir un nombre determinat de plegadors plens d'ordit parat (Pons Ind. text.).
|| 10. La porció de diners que es posa en el joc d'envit; cast. parada, puesta. No gos metre en joch daus falsos... ne afegir diners a la parada, doc. a. 1405 (Jocs Fl. 1895, p. 206).
|| 11. Joc de nois, en el qual cada jugador fa rebotar la seva bolla a una paret, i en escampar-se les bolles, si la d'un jugador en toca alguna de les que hi ha esteses a la parada, les guanya totes, i es comença de bell nou el joc (Igualada). Pena de escomonió a tots los qui jugaran a joch de parada, doc. a. 1765 (BSAL, xxii, 125).
|| 12. Acte de parar cordó als nuvis quan vénen de casar (Urgell). A Alamús van les dugues majorales a plegar a la porta de la iglésia, i també li fan parada fins que'l nuvi paga a la Mare de Déu, Serra Calend. folkl. 87.
|| 13. Correguda contínua; espai recorregut sense interrupció, especialment per un cavall o altra bístia (Mall.); cast. carrera. «Les vàrem fer posar bé | per córrer amb una vegada, | i va esser una parada | de lo bo que se pot fer» (glosada mallorquina). a) fig. Encalç, renyada forta (Mall.). Pren p'es seu conte aquell filigrès y li ha dat una parada, Roq. 9.
II. || 1. Acció i efecte d'aturar, de suspendre el moviment o l'activitat; lloc on hi ha persones o coses aturades; cast. parada. Es carrils de lloguer, es qui romanen y fan parada devant s'hort del Rey, Roq. 47. Això ens obligava a fer parades, Ruyra Parada 29.
|| 2. a) Aturada que fa el gos quan sent olor o veu senyals de caça; cast. muestra.—b) Aturada sobtada de la llebre per a deixar passar els gossos i tornar arrera després; cast. gatada.
|| 3. Lloc on estan aturats cavalls o vehicles en disposició de prestar servei o de substituir els qui ja n'han prestat; cast. parada. Scriu-me souén e sàpia yo, ab hòmens qui stiguen en perades, totes les coses, Curial, i, 15 (en les edicions del Curial fetes per Miquel i Planas i per Aramon, apareix escrit parades).
|| 4. ant. Allotjament; estada del senyor feudal o dels seus familiars a llocs dels vassalls. Dret de parada: impost que cobrava el senyor per l'allotjament. Blat de parades: blat que servia per a pagament del dit impost (RLR, iv, 51). G. Bereng. jura qu'és del seyor rey, e fa a el, a la un any, XIII dr., e al autre XI dr.; e al ayn de la parada, ab so parcer, una galina e quarta part de una oblia, doc. a. 1283 (RLR, iv, 53). X migeres de blat de parades a mesura censal, doc. a. 1283 (ibid.).
|| 5. Corral on hi ha els cavalls o rucs destinats a cobrir les egües i someres; cast. parada de sementales.
|| 6. Massa de terra, brossa, posts o pedra amb què es tapa la boca d'un rec perquè l'aigua s'aturi o es desviï (Olot, Pont de S., Benavarre, Tamarit de la L., Oliana, Tortosa, Cast., Val., Ribera del Xúquer, Xàtiva); cast. ribero. Hauia gran parada de pedres grosses, Codi Çagarriga 138. O anau a trencar açuts o parades?, Brama llaur. 38.
|| 7. Empatx, indigestió; massa de menjar que ha fet mal per haver quedat aturada a l'estómac (Tortosa, Val.); cast. empacho.
|| 8. Massa de núvols condensats; cast. cargazón.
    Loc.—a) Fer parada: aturar-se.—b) Fer parada a algú: esperar-lo d'amagat (Camp de Tarr.).—c) Estar de parada: estar esperant, a l'aguait.—d) Donar sa caça de parada: assenyalar el gos la caça fent una returada i alçant el peu (Mall.).—e) No sortir de sa parada de ses cebes: no sortir del mateix assumpte, de la mateixa manera de viure o d'obrar (Mall.). Es busil·lis està en no sortir de sa parada de sas cebas, Aguiló C., Rond. de R. 5.
    Fon.: pəɾáðə (pir-or., or., bal.); paɾáðɛ (Urgell, Ll., Gandesa); paɾáða (Andorra, Calasseit, Tortosa); paɾá (val.).
    Intens.: paradassa, paradeta, paradona, paradota.
    Sinòn.:—I. || 3, bancal, pastera, pastereta.—II. || 1, aturada.
    Etim.: derivat de parar.

2. PARADA f.
Palaia, nom de peix (Costa de Llevant, ap. BDC, xii, 54, i Griera Tr.).

3. PARADA
Llin. existent a Masarac, St. Llorenç de la Muga, etc.