Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  parador
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PARADOR, -ORA m. i f.
I. m.
Home que para, que fa l'ofici de parar.
|| 1. El qui caça amb filats o altre parany. Les aus no han conexensa de aquell engan que'l parador lur fa, Llull Cont. 109, 20. Axí com lo parador tira e sacut la corda estesa, Flos medic. 133. En aquells a fet ella un agranayll axí com fan los paradors per parar als coloms, Corbatxo 76.
|| 2. Cap de colla dels moliners d'oli, que para els peus d'oliva, és a dir, que fica la pasta dins els confins i els posa després un damunt l'altre fins a formar la pila (Calasseit, Gandesa, Tortosa, Vinaròs).
|| 3. Home que col·loca la brisa a la premsa de vi (Gandesa).
|| 4. Operari que maneja la màquina de parar, en la indústria tèxtil.
|| 5. En el joc de la pilota, el qui l'atura abans que arribi a la ratlla; cast. chazador.
II. m. Lloc on es para una cosa, o instrument que serveix per a parar.
|| 1. ant. Peça de la ballesta amb què aquesta es parava. Una ballesta alamanya de corn obrat lo teler de banya ab son parador, doc. a. 1461 (Col. Bof. xxvi, 148).
|| 2. Lloc on es paren les teles de caçar, on hi ha l'agranall, l'abeurador i la barraca (Empordà).
|| 3. Bassi on es para el peu o pila d'esportins d'oliva o la brisa en la premsa de vi (Alcoi).
|| 4. Post o làmina metàl·lica que serveix per a tancar i obrir el conducte de l'aigua d'un rec (Massalcoreig, Cast.); cast. compuerta. Tio i nebot faenolejaven per la marjal..., pensaren en anar cap al parador a encendre lo foc, Pascual Tirado (BSCC, vii, 192).
|| 5. Cadell, peça que atura la roda de la sènia (Gandia).
|| 6. Arna o rusc que es col·loca buida a certs indrets perquè els eixams novells s'hi posin (Pallars Sobirà). Aquestes arnes reben el nom d'aparadors o paradors i les posen escampades... per tal que es poblen amb els eixams que fugen a l'eixamenar, Violant Abelles 22.
|| 7. Hostal on s'aturen a menjar i fer nit els traginers i altra gent que va de camí; cast. parador, mesón.
|| 8. Lloc on s'atura el tren sense haver-hi pròpiament estació; cast. apeadero.
III. m.
|| 1. ant. Armari amb prestatges per a tenir-hi vaixella o altres coses; cast. aparador. Que de tant en quant s'en faessen paradors per tenir taces d'or, Boades Feyts 281. Un parador de posar plata, doc. a. 1647 (arx. de Montblanc). ¿De qui són aquelles armes que són al parador?, Milà Rom. 244.
|| 2. Armari amb prestatges on el botiguer té colocats o exposats els objectes que ven (Val., Mall.); cast. aparador, estantería.
|| 3. a) Lleixa, prestatge (Fraga, Maella); cast. anaquel.b) Escudeller, lloc de la cuina on es té col·locada la vaixella (Conflent); cast. vasar.
|| 4. Bateria de cuina (Ross., ap. Grandó Voc.).
|| 5. Paret feta a l'interior de les cases en lloc dels embans actuals; consistia en un enllistonat de punta a punta amb els forats tapats de tàpia (Cerdanya, ap. BDC, xx, 96).
|| 6. Paret de 15 o 16 centímetres (Maldà, ap. ibid.).
IV. f.
|| 1. Dona que treballa en la feina de parar (en la indústria tèxtil o en altres treballs). Paradora d'es ribell: la dona que para el gibrell de la sang quan maten el porc (Mall.).
|| 2. Post per a aturar el pas de l'aigua d'un rec (Tarr., Val., Mall.); cast. compuerta.
|| 3. Cadell per a aturar la roda de la sènia (Alcoi); cast. perrillo.
|| 4. Aparadora de menjador (Mall.); cast. bufete. Sa que se troba demunt una paradora dins es salon des pis alt, Ignor. 74.
|| 5. Gàbia paradora: gàbia per a caçar (Barc.). Uns birlotxos com gàvies paradores, que de pertot se somouen, Vilanova Obres, iv, 280.
    Refr.

—«Bossa de jugador, no té parador».
    Fon.:
pəɾəðó, pəɾəðóɾə (or., bal.); paɾaðó, paɾaðóɾɛ (Ll.); paɾaóɾ, paɾaóɾa (val.).
    Etim.:
derivat de parar amb el sufix -dor (en unes accepcions procedeix del llatí -tōre, i en altres de -tōriu).