Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  paral·lel
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PARAL·LEL, -ELA adj.: cast. paralelo.
|| 1. (Línia o pla) equidistant d'un altre o d'altres, de manera que per molt que es prolonguin no puguin arribar a trobar-se. Del petit claustre, paralel a l'església, ne queda el corredor, Verdaguer Exc. 50. a) m. Cadascun dels cercles que es consideren traçats damunt una esfera, especialment la terrestre, i equidistants de l'equador en tota llur extensió.—b) f. Ratlla paral·lela. Demunt es guardapits de satí negre hey relluu, fent paraleles, diagonals y elíptiques, una espècie d'antorxat indescifrable, Maura Aygof. 54.—c) f. pl. Aparell per a fer gimnàstica, consistent en dues barres paral·leles damunt les quals hom s'ha de sostenir a pols agafant-s'hi amb les mans per fer flexions amb el cos i les cames.
|| 2. fig. En igual direcció o mantenint la mateixa distància; que tendeixen al mateix resultat; que es corresponen en dues sèries que comparem. a) m. Comparació entre dues persones o coses. «L'orador ha fet un paral·lel entre la situació actual de França i la del temps de Napoleó».
    Fon.:
pəɾəɫɫέɫ, pəɾəɫέɫ (Barc., Palma); paɾaɫέ̞ɫ (Val.).
    Etim.:
pres del llatí parallēlu (< grec παράλληλος, ‘un al costat de l'altre’), mat. sign.