Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  parament
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PARAMENT m.
|| 1. Acció i efecte de parar, de preparar o guarnir; cast. apresto, tendido. Fer paraments per a caçar: posar paranys per a caçar. Donar parament: preparar convenientment una cosa, especialment un teixit; cast. aprestar.
|| 2. Allò amb què es para o adorna alguna cosa. Parament de casa: conjunt de mobles d'una casa; cast. ajuar. Se me'n va dur... mitj parament de casa, Oller Bogeria 138. Tenia per tot parament un llit de posts..., Víct. Cat., Ombr. 30. N'Ayneta vestida pobrament en mitx d'aquell parament tan preciós, Roq. 15. Fer el parament: preparar els mobles i roba per a casar-se. Parament de cuina: conjunt d'atuells per al servei de la cuina; cast. batería de cocina. Senalladas de plats y ollas..., donas y noyas remenavan la tria... guarnint un parament de cuyna, Pons Auca 106. Parament de taula: conjunt de plats, gots, culleres i altres objectes per al servei de la taula de menjar; cast. vajilla y cubiertos. Parament de llit: conjunt de roba que cobreix i adorna un llit; cast. juego de cama. En los alts paraments del seu real lit comanà lo seu fexuch cos, Corella Obres 256. Uns paraments de lit que són sis peces de seda oldans, Inv. Anfós V, 175. Parament de cambra: conjunt de mobles d'una habitació. Hagués fets fer dos paraments de cambra de cuyr fort bells, doc. a. 1408 (Anuari IEC, v, 625).Parament d'altar: conjunt d'estovalles i altres peces de tela que guarneixen un altar; cast. ornamentos de altar. Llit de parament: llit guarnit sumptuosament. Una vànova ab rosetes de cotonina, la qual és del lit de parament gran, Inv. Eixarch, a. 1517. Paraments d'una casulla, d'un camis, etc.: tela o brodat d'adorn, de color diferent del que forma la base de la casulla o camis. Casulla ab ses dalmàtiques les quals tenen los paraments blaus de brocat, doc. a. 1466 (Est. Univ. xiii, 415). Tres camis... ab sos paraments verts, doc. a. 1446 (Hist. Sóller, ii, 787).Cambra de parament: (ant.) cambra principal i més ben guarnida d'un palau o d'un altre edifici. Personalment constituhit en l'aula o cambra major que's diu cambra de parament del palau reyal de Barchinona, doc. a. 1358 (BSAL, iii, 23). Taula de parament: (ant.) taula molt ben guarnida per a un acte solemne. Fo posada una taula de parament, doc. a. 1392 (Ardits, i, 29).Especialment: a) Conjunt de draps que cobreixen o guarneixen parets, mobles o altra cosa. Manà que llevassen tota la tapiceria y paraments del Palau, Comalada PP 65. Per a un parament de festa de carrer, Ruyra Parada 37. Parament de dol o de mort: teles negres que cobreixen un túmul o un lloc destinat a un servei funeral. La nau grandiosa | vestida estava ab paraments de dol, Costa Trad. 85.—b) ant. Draps amb què es cobrien i guarnien els cavalls per a una festa o per a la guerra. Per denegar dos paraments de malla de cavall..., la hu de lautó e l'altre de malla de geserant, doc. a. 1457 (Arx. Gral. R. Val.). E los caualls qui tirauen lo carro, anauen ab paraments de seda, Tirant, c. 18. Los cavallers qui al torneig vindran, si són amorosos de viudes vengan ab paraments burells e negres, e si són amorosos de dones maridades, hagen paraments morats, e si són amorosos de donzelles, hagen los paraments verts e blanchs, e si són de monjes, verts e burells, Curial, i, 27.—c) pl. Peces secundàries de l'americana (Falset, ap. Griera Tr.).—d) Peça de la bragueta dels pantalons que porta els botons de cordar (Vendrell, ap. Griera Tr.).—e) Peça postissa i de dibuix en direcció contrària, que es posa a la camisa, brusa i altres peces de vestit, corresponent a les espatlles, de banda a banda de musclera (Massalcoreig).
|| 3. Paret de roca; part lateral d'un penyal (Men.). Es Pujol de ses Muletes, coronat per un replà de penya ferma, amb es parament taiat a plom, com es terrat d'una torre de titans, Camps Folkl. ii, 60.
|| 4. La cara d'un mur; cast. paramento.
    Fon.:
pəɾəmén (or., eiv.); paɾamén (occ.); paɾamént (val.); pəɾəmént (mall., men.).
    Etim.:
del llatí paramĕntum, ‘ornament’.