DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PARAULA f.: cast. palabra.
|| 1. Allò que és dit. Que nós entendam la sua paraula, Hom. Org. 4 vo. E sobre açò aguem fenida nostra paraula, e els resposeren, Jaume I, Cròn. 31. Esta bona paraula que'l senyor rey deya, Muntaner Cròn., c. 5. Sia ta cara humil e ta paraula simple, Jahuda Dits, c. 11. Eua crech la paraula del diable, Serra Gèn. 8. Com fent-se-la seva amb l'actitud i la paraula, Ruyra Parada 33. La paraula de Déu: la Sagrada Escriptura i els sermons o escrits amb què s'exposa la doctrina evangèlica. Anaven als sermons per oyr la paraula de Déu, Llull Blanq. 1. Aquest predicador explica divinament bé la paraula de Déu, Lacavalleria Gazoph.
|| 2. Facultat d'expressar el pensament mitjançant el llenguatge articulat; l'exercici d'aquesta facultat. Prech-vos que'm digats si àngel ha paraula; car si un àngel parla ab altre, molt me do gran marauella, com sia cosa que paraula no's couenga a nulla cosa que no hage bocha e lengua, Llull Felix, pt. ii, c. 4. Més m'estimo que 'm trenquin lo cap que no la paraula, Vilanova Obres, xi, 252. Perdre la paraula: perdre la facultat de parlar. Recobrar la paraula: tornar a posseir la facultat de parlar. Deixar algú sense paraula: deixar-lo suspès d'admiració. Quedar sense paraula: quedar suspès d'admiració, de por, etc. Me va dexar sense parauia, Roq. 8. Prendre la paraula: començar a parlar en una reunió. Demanar la paraula: demanar autorització per a parlar en una assemblea. Concedir la paraula: donar la dita autorització. Retirar la paraula: llevar el permís per a parlar en una reunió. Tuyt uengren a la cort, e donaren la paraula an G. de Muntcada, e que la mostràs segons que els hauien acordat, Jaume I, Cròn. 50. Senyor president, deman sa paraula, Roq. 14. Dirigir la paraula: adreçar-se a algú parlant-li. De paraula: oralment (per oposició a «per escrit»). Li prometeren de paraula de metra-ho en concell, Ardits, i, 18. Axí de paraula com ab escriptura, Metge Somni i. No y és rebuda per scrit ni de paraula, Consolat, c. 9.
|| 3. Promesa verbal. Aczò desús dit prometen seruar e tenir nós en Poncz bispe auandit a bona fe e per nostre orde em paraula de preuere, doc. a. 1244 (Pujol Docs. 19). Deu lo mariner demanar paraula al senyor si res ha a fer fora de la vila, Consolat, c. 154. Si aquella no s'aplanava a casar-se amb son cosí, demà que aquest exigís el compliment de la paraula, Oller Febre, i, 340. Donar paraula: prometre seriosament. Paraula de casament o de matrimoni: la que es dóna i s'accepta recíprocament de contraure'l, i per la qual queden obligats els qui la donen. Paraula d'honor: prometença formal, que no es pot trencar sense deshonra. Complir o Mantenir la paraula: complir allò que s'ha promès. Trencar la paraula, Mancar a la paraula: deixar-la incomplida. Tenir paraula, o Esser home de paraula: esser bon complidor d'allò que ha promès. Fer bona la seva paraula: complir-la fidelment. Tornar arrera la paraula: decidir no complir allò que s'ha promès.
|| 4. Mot (en tant que serveix per a expressar el pensament). No'ns sabem si aurem temps ni laer de trencar una palla o de dir una paraula, Llull Cont. 22, 15. Ni'ls cobra ab paraules escures o paliades, Eximenis Conf. 3. Ab paraules verinoses e ergulloses se sforcen a saber-ho, Metge Somni iii. Les paraules són senyals ab les quals nostres intencions se mostren, Tirant, c. 262. Y místiques paraules van i vénen en celestial festeig, Verdaguer Idilis. Males paraules: flastomies. Paraules grosses o gruixades: mots ofensius o poc fins. Paraula a paraula (o Paraula per paraula): exactament i sense deixar cap mot. E dix tot lo capítol primer paraula a paraula, doc. a. 1325 (Finke Acta Ar. 806).
|| 5. pl. Discussió o baralla oral. Tenir paraules amb algú: discutir-hi agrament, gairebé barallant-s'hi. Per paraules que hac don Nuno Sanxes ab en G. de Cerueyló per un austor terçol que no li uolch dar, Jaume I, Cròn. 20. He tengut paraules amb en Gaspar y l'he mort, Roq. 39. Retirar les paraules: desdir-se de les coses ofensives que s'han dit.
|| 6. pl. Allò que només es diu (en oposició a allò que es fa). «Tot això són paraules; el que volem són fets». Donar bones paraules, o Quedar bé amb bones paraules: acollir o despatxar algú amb paraules amables, però sense intenció de fer res per afavorir-lo. De feit e de paraula, doc. a. 1251 (Pujol Docs.). Conforme la obra ab les paraules, doc. a. 1393 (Col. Bof. xli.). Resposta de paraula e de fet, Genebreda Cons.
|| 7. pl. Lletra d'un cant (per oposició a la música). «Música d'Enric Morera i paraules de Maragall».
|| 8. fig. Veu, so (de campana o d'un altre instrument que serveix per a convocar o indicar alguna cosa). Les tenebres a efecte de suplir la paraula privada de las campanas la setmana santa, Canyelles Descr. 212.
    Loc.—a) Paraula d'home: es diu per reforçar una promesa formal.—b) Paraula de mercader, o Paraula de sastre: es diu irònicament referint-se a algú que promet una cosa i no és de fiar.—c) Tenir paraula de rei: esser home molt complidor de les seves promeses, o que en haver donat un preu o dit una cosa ja no torna arrera per rectificar.—d) Esser esclau de la seva paraula: esser molt escrupolós en el compliment de les promeses.—e) Agafar algú de la paraula: aprofitar-se del que ha promès o dit, acceptar-ho en profit propi.—f) Santa paraula!: exclamació amb què indiquem satisfacció perquè algú anomena o diu una cosa que desitgem intensament.—g) En poques paraules, o En una paraula: de la manera més breu que es pot dir.—h) Esser curt de paraules, o home de poques paraules: esser poc parlador, no dir més que les coses indispensables.—i) Sospesar les paraules: pensar-les bé abans de dir-les.—j) Collir les paraules d'algú: prestar-hi molta atenció, adonar-se bé de llur sentit.—l) Capgirar les paraules: repetir-les sense fidelitat o atribuint-los un sentit que no tenen.—m) Menjar-se les paraules: ometre'n algunes en parlar o en escriure, per defecte de pronúncia o d'atenció, per ofuscació, etc.—n) Parlar amb mitges paraules: dir les coses d'una manera incompleta o amb mots de sentit figurat, per evitar que algú ho entengui.—o) No dir una paraula més alta que l'altra: no dir-ne cap de desentonada, incorrecta o desatenta.—p) No entendre una paraula: no entendre gens allò que se sent dir o es llegeix.—q) Escapar una paraula, a algú: pronunciar-la indiscretament o per impremeditació.—r) No dir paraula: no parlar gens, no dir res.—s) Deixar algú amb la paraula a la boca: anar-se'n sense acabar d'escoltar allò que diu.—t) Llevar a algú la paraula de la boca: passar-li davant en el parlar, dient allò que ell començava o anava a dir.—u) No treure's les paraules de la boca: parlar amb la boca molt estreta o murmurant, sense dir les coses clares.—v) No tenir paraules o Mancar-li paraules per a dir una cosa: no poder-la expressar perquè és excessivament gran, indescriptible.—x) Esser la darrera paraula del credo: esser el darrer, el menys important d'una comunitat o aplec.—y) Poques paraules i ben dites: es diu referint-se al qui parla de manera clara i contundent i sense dir res que no sigui necessari o oportú.—z) Bones paraules i dolents fets; Ni paraula dolenta ni obra bona; Paraules de sant i obres de diable; Paraula d'ovella i fets de llop: es diu referint-se a les persones que acullen o despatxen la gent molt amablement, però obren sense contemplacions i procurant perjudicar-la.—aa) Tenir més paraules que un breviari: esser molt xerraire, parlar amb gran facilitat.—bb) Cada paraula, dues mentides; Dotze paraules, tretze mentides: es diu referint-se al qui enraona molt, però diu poques veritats.—cc) Moltes paraules i poques obres: fa referència a les persones que prometen o ofereixen molt però no obren de manera adequada a llurs promeses o oferiments.
    Refr.—a) «La millor paraula és la que està per dir» (o «és la que es calla»): significa que és millor callar que parlar massa.—b) «Cada paraula és una sentència»: es diu d'una persona molt sensata, que pensa amb agudesa o profunditat.—c) «La paraula abans de tot»; «La paraula és l'home»; «La paraula fa l'home»; «El bou per la banya, i l'home per la paraula»: significa que l'home, per a merèixer respecte, ha de mantenir sempre la seva paraula.—d) «Paraula sortida, no torna arrera»; «Paraula dita, boca cosida»; «Paraula i pedra solta, no tenen volta»: vol dir que quan s'ha dit una cosa ja no es poden evitar les seves conseqüències.—e) «Una paraula d'enguany aprofita per a l'any qui ve»: significa que les promeses han de mantenir-se sempre.—f) «Qui no té diners, que tingui paraula»: denota que el qui deu i no pot pagar, ha de donar satisfacció i bones esperances.—g) «Paraula de rei no pot mentir»: significa que les persones revestides d'autoritat estan més obligades que els altres a complir el que han promès.—h) «No hi ha paraula ben dita que no sigui mal compresa»: vol dir que els qui senten dir una cosa, sovint l'entenen o la interpreten malament.—i) «Paraules i plomes, el vent se les enduu» (o «se les emporta»): significa que les paraules pronunciades però no escrites poden oblidar-se, o negar-se quan convingui, i per tant, no tenen força suficient.—j) «Una paraula en porta d'altres»; «Les paraules són com les cireres, que una en porta d'altres»: significa que quan es comença a discutir o parlar no es sap fins a on arribarà la conversa, perquè un assumpte en suscita un altre.—l) «Una paraula dita a temps, val més que després cent»: denota que és necessari parlar amb oportunitat i no de qualsevol manera.—m) «Al llit i a la taula, a la primera paraula»: vol dir que no ens hem de fer pregar quan ens criden a menjar o a descansar.—n) «Les bones paraules fan menjar els malalts»: significa que amb mots amables s'aconsegueix convèncer la gent i obtenir-ne moltes coses.—o) «A paraules tontes, orelles sordes»: vol dir que no cal escoltar ni donar importància a les coses dites per niciesa.—p) «Paraules loques, Déu les ou»: aconsella prudència en les coses que es diuen, perquè les indiscrecions solen costar cares (Empordà).—q) «El golut es mostra a la taula, i el deshonest a la paraula» (Urgell, ap. Griera Tr.).
    Fon.: pəɾáwlə (pir-or., or., bal.); paɾáwlɛ (Sort, Tremp, Balaguer, Ll., Urgell, Falset, Gandesa, Sueca, Alcoi); paɾáwla (Andorra, Esterri, Calasseit, Tortosa, Cast., Val., Al.); paɾáwɾa (Alg.).
    Intens.: paraulassa, paraularra, parauleta, parauletxa, parauleua, parauliua, paraulona, paraulota.
    Etim.: del llatí parabŏla (<gr. παραβολή), ‘comparació’, ‘proverbi’, i en el llatí vulgar, ‘mot, vocable’, (cf. REW 6221). Les altres llengües romàniques presenten la mateixa evolució de significat (fr. parole, it. parola, cast. palabra, etc.). El significat de ‘paràbola’ es troba encara en el mot paraula usat en aquest passatge: Nostre Senyor dix aquesta paraula per semblant, et el esposa per si elex: Aquel qui ix seminar la sua sement..., Hom. Org. 2 vo.