DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. PARC m.
|| 1. ant. Cleda; clos per a tenir-hi bestiar; cast. redil. Lo sanglier... màs ja dins lo parch del qual exir no podia si no vencent e enderrocant lo savi caçador qui al portell lo sperava, Curial, ii, 103.
|| 2. Extensió de terreny closa i que conté jardins i boscatge, generalment prop d'una població o dins ella, per a servir d'ornament i de recreació; cast. parque. Salomònics parcs olorosos que guardava el Líban, Alomar Columna 195. Parc zoològic: lloc on es guarden vius animals exòtics o poc comuns, per a la investigació i divulgació de la zoologia i per a diversió del públic. Parc nacional: paratge reservat per l'Estat per a conservar-hi la fauna i la flora i per evitar que les belleses naturals siguin desfigurades amb aprofitaments utilitaris.
|| 3. Paratge on es guarden les municions i queviures d'una força armada, els vehicles, etc.; cast. parque.
    Fon.: páɾk (Barc., Val., Mall.).
    Etim.: del llatí parrĭcu, mat. sign. || 1 (cf. REW 6253). Els significats || || 2 i 3 són més aviat entrats en el català per via del francès i castellà moderns.

2. PARC, PARCA adj.
Sobri, moderat en l'ús de les coses, en el menjar i el beure; cast. parco.
    Fon.: páɾk (Barc., Val., Mall.).
    Etim.: pres del llatí parcu, mat. sign.