DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PARE m.: cast. padre.
|| 1. Home o animal mascle en relació al fill o fills que ha engendrat. Qui uenen ueer mo pare, doc. a. 1250 (Pujol Docs. 23). En semblança de pare qui castiga son fiyl, Jaume I, Cròn. 1. Son pare havia'l creat e habituat a molt bones costumes, Llull Blanq. 1. Dels regnes de son pare triant lo més feliç, Atlàntida i. Pare bo: el pare vertader, en relació al fill que ha engendrat (per oposició a pare adoptiu o a padrastre). Pare de família: el qui té fills sota la seva potestat. Pare putatiu: el qui fa de pare, qui té un infant sota la seva potestat com si li fos pare. Pare adoptiu: el qui ha adoptat el fill d'altri donant-li els drets de fill propi. Pare polític: el sogre. Pare manllevat: el padrastre. Pare de llet o Pare dido: el marit de la dida. Els pares: el pare i la mare. N'Huch e la dona na Sibília..., pares seus, doc. a. 1330 (Priv. Ordin. Valls Pir. 211). Dexau les donzelles que estan malveades | en casa dels pares viuint ab regals, Viudes donz. 278. Cavall pare o Pare d'eugues: el cavall destinat a cobrir les eugues per a la procreació.
|| 2. Home considerat com a principi d'una descendència. Els primers pares: Adam i Eva. Els nostres pares: els avis, els avantpassats. Per la mà e braç poderós de Abraham qui és interpretat pare de molta gent, Pere IV, Cròn. 21. Una donzella grega feel an es déus de sos pares, Roq. 12.
|| 3. El Pare, o el Pare Etern: la primera persona de la santíssima Trinitat. Déu lo Pare tramès son Fill pendre carn en la verge gloriosa, Llull Càvall. 10. En nom del Pare et del Fill e del Spirit, doc. a. 1373 (Col. Bof. xl, 160).
|| 4. Persona considerada com a principi vital i com a protector de l'existència de persones, coses, institucions. En axí com és un Déus tan solament, pare e creador e senyor de tot quant és, Llull Gentil 11. Ni és manco immortal aquell primer pare de aquesta insigne ciutat, Grifa del castell de Arria, Tomic Hist. viii. Boccaccio, creador y pare de la sonora y rica prosa italiana, Obrador Arq. lit. 24. Pares de la pàtria: els fundadors o dirigents de l'ascensió d'una comunitat política. Tractant-se los concellers de la ciutat de Manresa ab lo estil, modo y forma que a qualsevols Pares de República se pertany y especta, Canyelles Descr. 115. Pare d'òrfens: funcionari que estava encarregat de recollir i protegir els infants orfes. Al Vehedor y Pare de Orphes, doc. a. 1667 (BSAL, iv, 19). Pare dels pobres: el qui afavoreix molt els pobres. Pare dels boigs: home casat convidat a noces i que té la missió de dirigir la tabola, anant contra la núvia i a favor del nuvi (Viladrau, Ripoll, St. Bartomeu del G.); el jove encarregat de demanar la núvia per falta de fadrí o dels fadrins majors (Montseny, ap. Griera Tr.). Pare d'ànimes: prelat o sacerdot encarregat de la direcció espiritual dels fidels. Pare espiritual: confés que dirigeix l'esperit o consciència del penitent.
|| 5. Títol de respecte que es dóna als sacerdots, i especialment als regulars. La sperança que tinch de la tua virtut, Pare reuerent, Tirant, c. 7. Al dit senyor canonga e pare ministre, doc. a. 1524 (Hist. Sóller, i, 540). Que és lo pare capellà que té de casar-nos?, Vilanova Obres, xi, 86. El Pare Sant, o el Sant Pare: el Papa, cap de l'Església catòlica. Perque lo Pare Sanct, lexats tots altres reys del món, Muntaner Cròn., c. 6. Per contemplació del Rey de França e del Pare Sanct, Pere IV, Cròn. 113. Lo sanct Pare... féu exir tots los cardenals e bisbes, Tirant, c. 34. Els sants Pares, o Els Pares de l'Església: els primers doctors de l'Església grega i llatina que escriviren sobre els misteris i doctrina de la religió. Lo començament dels sants pares, Llull Gentil 91. Ab ell los sants pares fent gran penitència, Passi cobles 81. Llegint es Pares de la Iglésia y es clàssichs llatins, Ignor. 46. Pares apostòlics: els sants Pares que conversaren amb els apòstols i deixebles directes de Jesucrist. Els Pares del desert: els primers anacoretes, que cercaven la soledat en els deserts.
|| 6. Títol que es dóna irònicament, acompanyat d'algun altre mot, a certes classes de persones. El Pare Corretja: persona que es fa obeir i servir per temor. Pare Manefla: el qui es fica a tot arreu per manifassejar. Pare Miques: persona que no fa sinó encetar les viandes i tastar-les (Guissona, ap. Griera Tr.). Pare Pansot: babau, curt d'enteniment (Calasseit). Pare Castanyol: beneitot (Calasseit). Pare pedaç: persona molt pacífica, sempre disposada a cedir i a fer favors i donar facilitats. Pare Tràfec: home que fingeix fer més feina de la que realment fa (Pineda). Pare llop: nom que en les rondalles es sol donar al llop (Bages, ap. Griera Tr.).
|| 7. El brot principal d'una planta (Griera Tr.).
|| 8. El fil principal d'una trunyella (ibid.).
|| 9. Bolet gros, ample com una mà estesa, que no treu sang encara que l'encetin (Mall.). Es sol dir que allà on hi ha aquesta mena de bolets, és senyal que també hi ha prop els esclata-sangs.
|| 10. El pare Carbasser: nom d'un joc de nenes igual al de les carabasses (V. carabassa, III, || 6). S'anomena del pare Carbasser a Puigcerdà, Ripoll, Campdevànol, Lledó, Torelló, Igualada, etc. A Esterri en diuen el pare Carbasserot.
|| 11. Pare Martell: nom que té a Igualada el joc de l'anell que hem descrit a l'article anell III.
|| 12. Pare clarinet quadriculat damunt el qual els dos que juguen hi dibuixen respectivament una rodona o una creu, guanyant aquell que arriba a poder omplir tota una ratlla, sia horitzontalment, sia verticalment (St. Feliu de G., ap. Griera Tr.).
    Loc.—a) Esser pare i padrí d'una cosa: haver-la començada, tenir-li esment i tenir-ne el profit (Empordà).—b) Pel pare i per la mare: en gran quantitat, en abundància. Comentaris, se'n van fer pel pare y per la mare..., y suposicions... oh!, Querol Her. cab. 297.—c) Dir «sí pare»: estar una dona en disposició de casar-se.—d) No perdonar-la ni al seu pare: no tenir miraments amb ningú.—e) Tenir el pare batlle: tenir influència, parents o amics poderosos.
    Refr.—a) «Tal pare, tal fill»: significa que els fills, en part per herència i en part per imitació, solen semblar a llurs pares. També es diu: «Carretera de conills, conforme són els pares, són els fills» (Pego); «A tall d'església catedral, quals foren los pares, los fills seran» (Manresa).—b) «Quan els pares són músics, els fills són balladors» (occ.); «Si el pare és músic, el fill és ballador» (or.); «Lo pare gaiter, lo fill tabaler» (Calasseit); «Els pares dansarins, els fills bailarins» (Vila-real); «Els pares tocadors, els fills balladors» (Alcoi); «Lo pare joglar, i lo fill timbaler» (Saura Dicc.): signifiquen que els fills solen tenir les aficions i tendències de llurs pares.—c) «Si son pare és fetge i sa mare freixura, ¿a qui ha de semblar la criatura?» (val.); «Pare lleu, mare freixura, què tal serà sa criatura!» (eiv.): es diu referint-se a algú que té les mateixes qualitats i sobretot els mateixos defectes que tenen els seus pares.—d) «Si a mon pare li diuen coca i jo em muic de fam, mal rascany!»: es diu referint-se a algú que té parents rics o ben situats mentres ell està dins la misèria o en mala situació (Carlet).—e) «De pare sant, el fill diable»: significa que si un és de mal natural, no li valen els bons exemples dels seus pares.—f) «Pares treballadors, fills vagabunds»: equival al precedent (Pineda).—g) «A pare guanyador (o «estalviador»), fill gastador» (o «dissipador», o «escampador»); «El fill sabrà gastar lo que el pare va alforrar» (Nules); «Lo pare guanya el real, i el fill se'l gasta mal» (Val.): significa que generalment els esforços d'un pare per a estalviar són anul·lats per la facilitat amb què els fills gasten el que ell va arreplegar.—h) «Tots com el pare!... i estava amortallat»: es diu referint-se a algú que considera molt bona la situació d'una persona que en realitat està en perill o en mal estat, sia de salut, sia econòmic (Alcoi).—i) «Per falta d'altre, mon pare fou batlle»: es refereix al fet d'ocupar algú càrrecs que no mereix o per als quals no és prou apte, però que no tenen ningú més que els pugui o els vulgui ocupar.—j) «Qui té el pare batlle, segur va a verbal» (Cat.); «Qui té lo pare alcalde, segur se'n va al juí» (Nules): indica que el qui té bones amistats o influències pot enfrontar-se descansadament amb els perills de l'autoritat.—l) «Per un pare no es desfà el convent»: significa que una sola persona no representa la vida ni la mort d'una col·lectivitat (Val.).—m) «¿Qui comanda a can Ribot? ¿son pare, o s'al·lot?»: ho pregunten quan l'inferior pretén obrar sense subjectar-se a les ordes del superior (Mall., Men.).—n) «Qui no s'assembla al pare, és un porc» (Cullera, Xixona).—o) «On no hi ha pare, tots volen ser-ho» (Xixona); «A la casa que el pare és tabalot, els fills hi volen manar» (Griera Tr.).—p) «On hi ha pare, no val compare»; «Sobre pare, no hi ha compare»: significa que l'amor patern és superior a tots els altres.—q) «Mentres el pare viu, al bon fill tot li riu» (Griera Tr.).—r) «Quan lo pare plora, la mare riu» (St. Carles de la Ràpita, ap. Griera Tr.).—s) «A ca'l pare, ves-hi ara; a ca'l germà, diuen qui hi ha; i a ca'l nebot, fora del tot» (Urgell, Segarra); «A pare i mare, puja l'escala; a germà, diga-li ca; i a nebot, fora del tot» (Griera Tr.): es refereix als graus de confiança que hem de tenir en anar a casa dels parents, segons el grau del parentesc.—t) «Qui no respecta el pare seu, no respecta Déu» (Manresa).—u) «Qui no creu un bon pare, ha de creure una mala madrastra»; «El qui no creu pare i mare, ha de creure una pell de cabra»; «Qui no creu els pares, ha de creure el bastó»: significa que els fills desobedients solen veure's obligats després a obeir superiors més rigorosos que els seus pares.—v) «De tos pares quan són vells, no et descuidis un punt d'ells» (Manresa).—x) «De pare vell i camisa vella, no et dónes pena» (Miravet).—y) «Qui a sos pares bat, ja té l'infern guanyat».—z) «Dels pecats dels pares, els fills ne van geperuts»: significa que els fills solen portar damunt ells els efectes de les malvestats de llurs pares.—aa) «Quatre filles i una mare, són cinc dimonis per a un pare».—bb) «Un pare és per a cent fills, i cent fills no són per a un pare»: significa que els pares fan esforços i sacrificis per mantenir i educar els fills, i aquests no solen sacrificar-se gaire per mantenir llurs pares.—cc) «Quan el pare peix el fill, riu el pare i riu el fill; quan el fill peix el pare, plora el pare i plora el fill»: expressa amb altres paraules el mateix pensament del refrany precedent.—dd) «Pare pobre no té fills»: vol dir que els fills no solen ajudar gaire a son pare, si aquest no té béns de fortuna.—ee) «Entre pares i germans, no vulguis ficar les mans»: recomana no ficar-se en baralles de parents, perquè aquests es solen avenir fàcilment i en canvi l'extern que hi intervé sol perdre l'amistat de les dues parts.—ff) «El pare no és nat, i el fill salta pel terrat»: endevinalla que es refereix al fum, i que s'usa com a refrany referint-se als que disposen mentalment de coses que no tenen la seguretat d'arribar a posseir.
    Fon.: páɾə (pir-or., or., bal.); páɾe (occ., val.); páɾa (alg.).
    Intens.:—a) Augm.: paràs.—b) Dim.: paret, paró.—c) Pejor.: parot.
    Var. form. ant. (provençalismes): paire (Al redobtador paire in Xpo, doc. segle XIII, ap. Pujol Docs. 34; Payre e senyor poderós de tot cant és, Llull Gentil 58; Mon payre y ma mayre m'han gridata, may, Milà Rom. 412); peire (L'habeu de demanà al peyre y a la meyre, cançó pop. ap. Milà Rom. 175).
    Etim.: del llatí patre, mat. sign. || 1.