DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PAREDAR (o aparedar). v. tr.
|| 1. Construir paret; guarnir de paret; cast. tapiar, levantar paret. E quant lo giny havia derochat res del mur lo jorn, los cavallers ho paredaven tota la nit, e havien-lo refet, Desclot Cròn., c. 75. Que hagen aparedar totes les voltes ab croers e claus, doc. a. 1405 (Ordin. Hosp. 131). Una paleta de paredar, doc. segle XV (arx. de Montblanc). Las pareds qui estan paredadas ab còduls redons, Soler Agric. Men. 31.
|| 2. Tapar una obertura amb paret; cast. tapiar, cegar. Pensaren de tancar les portes e de paredar a pera e a calç, Muntaner Cròn., c. 287.
|| 3. Picar i subjectar una pedra o altra cosa a una paret. Pedra molt ferma... pels artesans | edificans | ans reprovada, | puys paredada, | feta angular, Spill 13902. Un cavall que hi havia estacat en una argolla aparedada a la llinda de la porta, Tradició Catalana, 2 jul. 1927.
|| 4. Encloure entre quatre parets; cast. emparedar. Lexar-vos-he a parlar del castell de Càller, qui està assatjat, e aquells qui són dins, qui són paredats, Muntaner Cròn., c. 287.
    Fon.: pəɾəðá, əpəɾəðá (or., bal.); paɾeðá (occ.); paɾeðáɾ (val.).