DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. PARET f.: cast. pared.
|| 1. Obra de fàbrica, relativament ampla, alçada a plom fins a certa altària per a tancar un espai de terreny, servir de cara lateral a un edifici o cambra, o sostenir la coberta d'una construcció. De IIII vero part afrontat in ipsa paret, doc. a. 1092 (BABL, vi, 388). Per figures que hom fa en terra ab pedretes o en paret per mostrar al enteniment les coses entellectuals, Llull Cont. 330, 6. Cascú lloch era escrit en la paret, Muntaner Cròn., c. 297. Ha tan gran agudesa de vista que paret ne rocha no li empatxa, Genebreda Cons. 134. Patxines de diverses colors ornaven les parets, Alegre Transf. 70. Y per cruyades parets | l'eura ufanosa s'enfila, Costa Trad. 37. Paret de pedra de tall, o de cantons: la construïda de pedres rectangulars; cast. pared de sillería. Paret de maó de pla (Barc.), o de mitja rajola (Val.): la que té el gruix de l'amplada d'una rajola comuna; cast. citara, tabicón. Paret de cap i través: aquella en què els maons es col·loquen entravessats els uns al cap dels altres; cast. pared a soga o tizón. Paret de punta: la de toves posades planes en sentit perpendicular a la construcció. Paret seca, o de pedra seca, o Paret eixuta (Tremp), o Paret paredera (Tremp, Agramunt, Artesa de S.): la feta de pedres totes soles, sense fang ni altra cosa que les lligui; cast. albarrada, horma. Paret secaire: paret seca i rebatuda (Olot). Paret verda o de verd: la que es compon de pedres i fang (Mall.). Paret enfangada: la feta de pedres sense tallar, ben apilades una damunt l'altra i amb fang entre les juntures (Men.). Paret de tàpia (Cat. Val.) o paret de terra (Men.): la que és feta de terra pastada i ben atapeïda; a Menorca es diu paret de tàpia una paret de còdols sense fang, però que a la part superior té fang i està ben unida i emblanquinada. Paret rebossada: la que té les pedres tapades amb argamassa. Paret atalussada: la que forma talús; cast. pared escarpada. Paret de frare: paret molt gruixuda (Terrassa). Paret aplomada: la que manté la línia vertical en tota la seva superfície. Paret desplomada (Gandesa) o Paret sobreplombada (Guissona): la que s'ha desviat de la vertical i amenaça d'enderrocar-se. Paret empanxada: la que és boteruda en la seva part central, que forma convexitat (Guissona). Paret esquena d'ase (or., occ.), o esquena d'à (mall.), o paret amb carener (Barc.): la que té la part superior no plana, sinó formant angle agut. Paret de mig punt o de barca: la que té la part superior rodona, de secció semicilíndrica. Paret cega: la que no té obertura de cap classe. Paret fenellada: la que té encletxes o fenelles per on passa la claror (Guissona). Paret de tanca: la que serveix per a limitar un hort, jardí o porció de camp. Paret reglar: la dels horts de religioses de clausura, que ha de tenir una alçada determinada (Vinaròs). Paret cabrera: la que té l'encadenat fet d'unes pedres molt llargues, que surten devers un pam fent barbacana, per evitar que les cabres saltin la paret (Mall.). Paret de carregar: la de sosteniment (Benassal). Paret forana o de defora: la que dóna a l'exterior de l'edifici. Paret de mal veí: la que dóna a la casa d'un veí, deixant entremig un passadís, la qual cosa impedeix legalment de fer-hi finestres (Cerdanya). Paret mestra: cadascuna de les parets més gruixudes d'un edifici, destinades a sostenir els arcs i les bigues, i que solen esser les exteriors i la central de l'edifici. Paret mitgera o mitjanera: la que separa dues cases immediates i forma part de totes dues. Està paret migera ab lo dit Arnau, doc. a. 1381 (Rubió Docs. cult. ii, 229).Paret de tres quarts: la paret usada en els interiors de les cases (Cerdanya, ap. BDC, xx, 102). Paret embà. la que es troba sola, sense estar enllaçada amb cap edifici (Bocairent, ap. BDC, xx, 103).
|| 2. per ext., Superfície que separa o limita un espai a manera de paret. a) Paret viva: bardissa formada d'arbusts per a tancar un tros de terra; cast. seto vivo.—b) Paret de llenya: munt de llenya ben col·locat (Castellbò, ap. BDC, xx, 102).—c) Vorera, superficie que limita un recipient, un objecte que forma cavitat; cast. pared. La sang batia les parets del cor, Galmés Flor 12.
    Loc.—a) Fer paret: tenir molta substància, força alímentícia (mall.). «Un bon plat d'arròs fa molta paret». «Mil duros fan paret»: fan alçar el cap, donen força econòmica.—b) Estar blanc com la paret, o més blanc que la paret: estar molt pàl·lid, sobretot a conseqüència d'un retgiró.—c) Aguantar la paret: estalonar-se a la paret, carregar-hi el pes del cos.—d) Semblar una paret sense rebossar: tenir mala cara (Sta. Col. de Q.).—e) Quatre paréts: casa o cambra o altre espai tancat de paret; es diu despectivament per indicar un lloc excessivament reclòs, mancat d'aire, de vida, d'alegria, de comunicació amb el món. «Es trist haver d'estar sempre entre aquestes quatre parets».—f) Pegar per les parets: anar de gambirot, a la torta, topant amb les coses del voltant.—g) Agarrar-se a una paret llisa: esser molt llest, saber-se desfer de grans dificultats (Cast. de la P.).—h) Estar entre cul i paret: estar a un lloc molt estret, on difícilment es poden moure.—i) Entre l'espasa i la paret: en situació difícil, entre dos perills.—j) No saber a quina paret toca: no saber com resoldre un assumpte, com sortir-se d'una dificultat (val.).—l) Posar-se de cul a la paret (Cat.) o esquena a paret (Bal.): posar-se en una actitud de resistència obstinada.—m) Pegar amb el cap per les parets: fer grans demostracions d'ira, de despit, de desesperació. Mordia-se les mans, e gitaue's en terra, e donaua del cap en les parets, Eximplis, i, 33.—n) Esser paret baixa: esser poca cosa, no tenir prou categoria (Mall.). «Si dius que som paret baixa, | per tu no em cal remuntar; | ¿que te penses alcançar | un fii d'es Comte de Raixa?» (cançó pop. Mall.).—o) Haver-hi paret enmig: haver-hi diferència de regit, de manera d'obrar, entre un lloc i un altre (Mall.).—p) De tota pedra fa paret: es diu del qui ho aprofita tot, que no deixa perdre res.
    Refr.—a) «Les parets hi senten»; «Les mates tenen ulls i les parets tenen orelles»; «Les parets no tenen orelles, però n'hi ha detràs d'elles»: significa que darrera les parets o altres coses que dificulten la vista, sol haver-hi algú que escolta i recull allò que diem confiadament. Senyor, no façau, dix lo Philosoph, que a veguades les parets tenen orelles, Tirant, c. 97.—b) «Paret feta entre molts, resulta falsa»: significa que les obres en què intervé molta gent solen esser defectuoses (Val.).
    Fon.: pəɾέt (pir-or., or., Maó); paɾét (occ., val.); pəɾə́t (Mall., Ciutadella, Eiv.).
    Intens.:—a) Augm.: paredassa (pare tassa), paretota.—b) Dim.: paredeta (pareteta), paretetxa, pareteua, paretona, paredó, paretoia, paretiua.
    Etim.: del llatí parēte, var. vulgar de pariēte, mat. sign. || 1.

2. PARET m., dim. afectuós
de pare; cast. padrecito. Per haver de viure entre son paret y sa mareta a pler, Ignor. 56. Oh si ton paret fos viu!, Alcover Rond. ii, 276.