DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PARLANT adj. i subst. m. i f.
Que parla; cast. parlante, hablante. Sauiesa és signifficada en missatgers sauis, ben parlants, bé aconsellants, Llull Felix, pt. vii, c. 5. Un valent home, acostumat en cort de senyós, ben parlant e ben tractant, Decam. i, 133. Lo bell parlament... no tant solament acostuma despertar los ergullosos d'amor, mas encara la proea del parlant, Mascó Regl. Am. 9. Semblaven una guarda misteriosa d'estàtues parlants, Víct. Cat., Ombr. 10.