Diccionari Catalŗ-Valenciŗ-BalearB
Cerca inici
endarrereendavantcerca
Introducciů al DiccionariBibliografiaExplicaciů de les Abreviatures
veure parlotejar
DIEC2DDLCCTILCBDLEXSinÚnimsCITTERMCAT

PARLOTEJAR v. intr.
Parlar excessivament o sense oportunitat; cast. parlotear, charlar. De tot plenerament informades, tornen-se'n a lurs cases e parlotejen-ne sens lexar-se'n ab les serventes, Metge Somni iii. Tu, Niciesa, vana en ton camŪ, | que parloteges eixordant sens fi, Carner Ofrena 147.
††††Fon.:
pəɾlutəʒŠ (Barc.); paɾloteʧŠɾ (Val.).