DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PARLOTEJAR v. intr.
Parlar excessivament o sense oportunitat; cast. parlotear, charlar. De tot plenerament informades, tornen-se'n a lurs cases e parlotejen-ne sens lexar-se'n ab les serventes, Metge Somni iii. Tu, Niciesa, vana en ton camí, | que parloteges eixordant sens fi, Carner Ofrena 147.
    Fon.: pəɾlutəʒá (Barc.); paɾloteʧáɾ (Val.).