DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PAROXISME m.
Grau màxim d'intensitat d'un accés corporal o anímic; cast. paroxismo. Com a terçana | fent paroxismes, Spill 4015. Les spècies e maneres de obtalmies han periodos e parroxismes [sic], Cauliach Coll., ll. ii, d. 2a, c. 2. Moguts per diabòlich paroxisme, Collell Flor. 96. En el paroxisme del furor, li va enfonsar els dits a la gola palpitant, Llor Jocs 175.
    Fon.: pəɾuksízmə (Barc.); paɾoksízme (Val.); pəɾoʦízmə (Palma).
    Etim.: pres del gr. παροξυσμóς, ‘irritació, exaltament’.