Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  partida
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PARTIDA f.
Acció i efecte de partir.
I. || 1. ant. Part; cadascuna de les coses que resulten de dividir una cosa; cast. parte. No gos o presumesca vestir o portar sobre alcuna partida de la persona drap d'or, doc. a. 1384 (BSAL, ii, 190). No poria ben defendre que en algunes dones no haja partida de ço que dit has, Metge Somni, iv. Pres lo cors de Nabuconosor..., pecejà'l en CCC partides, les quals donà a menjar a CCC voltors, Scachs 8. Gran partida: una gran part. Hauia sen natural, e dels sabers del món hauia gran partida, Jaume I, Cròn. 10. Ab la voluntat de Déu porem estorçre les persones e gran partida del haver, Consolat, c. 99. La major partida: la major part. Nero... féu matar la major partida de cònsols, Genebreda Cons. 94. En partida: en part. Los sarrahins se concorden ab nós en partida ab lo text, Llull Gentil 91. Pagats en diners en tot o en partida, doc. a. 1385 (Arx. Cor. Ar.). En gran partida: en gran part. Les fembres en gran partida s'alegren per loament de la lur persona, Mascó Regl. Am. 11. Partida: la major part (Bonansa). «Partida de les auvelles són ullerades». a) pl. ant. Regió, contrada. Remembra les partides de levant en les quals presés mort e passió, Llull Cont. 148, 8. Armà una nau et dues galees per entrar en córs en les partides de Barberia, Jaume I, Cròn. 92. Anar a caça de porch en les partides del monastir, Pere IV, Cròn. 119.
|| 2. Porció de terreny d'alguna extensió i designada amb un mateix nom; cast. partida. A Vilana, miga perna per la pertida de Gitards, doc. primeria del segle XII (Miret Doc. 15). Una partida del terme d'Artesa anomenat lo terme de la Sala, doc. a. 1359 (Miret Templers 410).
|| 3. Conjunt de persones que segueix un cap en lluita contra un altre de la mateixa nació o del mateix Estat; cast. partido. E nós estan en Montsó, feren-se bandos e partides entre'ls richs hòmens, Jaume I, Cròn. 12. Uolch amor hauer e hach ab don Ferrando e ab don Pedro Ahones e ab sa partida, ibid. 20.
|| 4. Conjunt de persones que actua violentament i fora de la llei; cast. partida. Com si es tractés de copar una partida de sublevats, Vilanova Obres, xi, 189.
|| 5. Conjunt relativament nombrós de persones o coses; cast. serie, retahila, sarta. Una partida de bergantells, Roq. 9. Un negociant va estafar-li una partida de diners, Ruyra Parada 141. «Han vingut una partida de dones a protestar». «En pocs anys he comprat una partida de cases».
|| 6. Porció de coses, especialment mercaderies, que es lliura, transmet, adquireix, etc., d'una vegada; cast. partida. Una partida de pex rostit, Evang. Palau. Perque els socoraguesen de alguna partida de forment, Entrev. Eyv. 50. Una partida de seda de la que's cull, doc. a. 1615 (Hist. Sóller, ii, 207).
|| 7. Inscripció d'una quantitat en un compte o d'un fet legal en el seu registre corresponent; document on consta aqueixa inscripció; cast. partida. Assentàs y continuàs les partides dels salaris dels cathedràtics, Ordin. Univ. 1596, 4 vo. Posant en la partida lo dia, mes y any, Ordin. Univ. 1629, fol 92. Partida de naixement, de baptisme, de matrimoni, etc.: inscripció d'aquests esdeveniments en el registre legal, i document on consta aqueixa inscripció. Partida doble: sistema de comptabilitat en què totes les quantitats són anotades en els llibres per duplicat.
|| 8. Excursió d'algunes persones per a caçar; cast. partida de caza. Ell li para una emboscada en una partida de cassa, Lacavalleria Gazoph.
|| 9. Sèrie de jugades que formen un joc complet; cast. partida. Han egualat, | mentres lo joch los ha durat, | molt la partida, Somni J. Joan 451. Nosaltres perdem aquesta partida, Lacavalleria Gazoph. Ha provat de fer unes quantes partides de caramboles, Ignor. 16.
|| 10. fig. Acció enganyosa; cast. partida. Estich empegahida de contar-te sa partida que em va fer s'enamorat, Ignor. 55. Jugar a algú una mala partida: obrar amb deslleialtat envers ell. «Estic com un encantat | de vore la meua dona | que me se'n fuig del costat | i no em fa partida bona» (cançó pop. d'Altea).
II. || 1. Partença; cast. partida, marcha. Los dits missatgers partiren a XXXI del dit mes en lo qual die es senta lur partida, doc. a. 1390 (Ardits, i, 19). Manifestà a la comtessa e al seruidor la sua partida, Tirant, c. 2. De ningú pren comiat a la partida, Costa Agre terra 100. Estar de partida: estar en disposició de partir, d'anar-se'n. Ell està de partida, ell està per a partir, Lacavalleria Gazoph. Punt de partida: punt d'on parteix o comença a moure's un cos, una acció, etc.
|| 2. Tanyada o branca tendra que parteix de la soca d'un arbre i ha de completar aquest (Mall.). «Aquest ametler, si li deixes tres partides, quedarà ben vestit».
    Loc.
—a) Per partida doble: doblement. Es lo mateix que dur desgràcia per partida doble, Roq. 18.—b) Veure la partida guanyadora: veure possibilitat o tenir esperança fundada de guanyar (Mall.).—c) Veure la partida perduda: no tenir esperances de guanyar, d'obtenir el que es voldria.—d) Menjar-se (o Tirar-se) la partida: adonar-se d'una cosa, preveure-la o comprendre-la malgrat que estigués dissimulada. Na Margalida, que es va tirar sa partida tot d'una, quedà freda, Rond. Eiv. 94.
    Fon.:
pəɾtíðə (pir-or., or., bal.); paɾtíðɛ (Sort, Tremp, Ll., Urgell, Falset, Gandesa, Sueca, Alcoi); paɾtíða (Andorra, Esterri, Tamarit de la L., Calasseit, Tortosa, Cast., Val., Al.).
    Intens.:
partidassa, partideta, partidota, partidona, partidiua, partideua.
    Etim.:
del llatí partīta, forma femenina del part. pass. de partīre, ‘partir’.