Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  partir
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PARTIR v.: cast. partir.
|| 1. tr. Dividir en dues o més parts. Una sageta li partí lo cor, Llull Blanq. 82. Féu terratrémol, e les pedres se partiren, Pere Pasqual Obres, i, 130. Tot quant ha entre ell y Nós està en cartes partides per A B C, Muntaner Cròn., c. 80. Aquell gran riu, que... ix de Paradys terrenal e's parteix en quatre parts, Villena Vita Chr., c. 239. Dins un cingle | que el Freser parteix en dos, Canigó vi. No puc partir-me a trossos i ésser a s'hora en mar i en terra, Ruyra Pinya, ii, 166. a) matem. Dividir. Si vols saber lo temps de les hores, parteix qual arch te vulles per 12, Gilbert-Corsuno Astrol. 20.
|| 2. Distribuir, fer porcions o parts i destinar-les a diferents persones o coses. Lex X solidos... que los parta pro anima mea, doc. a. 1237 (Rev. Biblgr. Cat. iv, 27). E partí'ls tots lla hon veya que era mester, Muntaner Cròn., c. 10. Partiren entre si les mies vestedures, Serra Gèn. 217. Delits, dolors entr' ells les se parteixen, Ausiàs March lxxxvii. Aquesta poma me la partiré amb el Ton, mitja cada u, Pons Com an. 139.
|| 3. refl. Separar-se. De totz sos pecats si deu om partir, Hom. Org. 5. Marauellà's com de poder se partexen volentat ne sauiesa, Llull Felix, pt. viii, c. 25. La cort se partí ab gran concòrdia, Muntaner Cròn., c. 15. Si'l matrimoni se parteyx per qualque raó, Cost. Tort. V, i, 9. Fins que la pasta se partesca de la paella, Robert Coch 26.
|| 4. intr. (i ant. també refl.) Anar-se'n; posar-se en moviment. Hauia ira del leó, car no's partia de la font, Llull Felix, pt. ii, c. 4. Les galees partiren del Grau de València, doc. a. 1330 (Bofarull Mar. 86). Hauem deliberat que... partiscam d'ací per anar a Barchinona, doc. a. 1388 (Est. Univ. xiii, 116). De continent la virtuosa comtessa se partí del rey, Tirant, c. 5. Segons d'on part axí sa força lança, Ausiàs March xcii. S'adoloreix la mare | de que vulla partir tan aviat, Alcover Poem. Bíbl. 39.
|| 5. intr. Prendre començament. Port la stola per aquesta manera, que partesca del musclo esquerra, Ordin. Palat. 275. Un mur que partesca de la cambra que solia jaure lo prior, doc. a. 1408 (Miret Templers 450). Sospità que aquesta fortalesa femenil no partís de enorme crueldat, Valter Gris. 10. a) fig. Prendre un fet, una data, etc., com a base per a un raonament, un càlcul, etc. «A partir d'avui, no tornaré venir a aquesta casa». «Partint d'aquest principi, ningú tindria raó».
    Loc.
—a) Partir peres o Partir palles: barallar-se, deixar d'esser amics o de tractar-se.—b) Partir a raig: barrejar bé tot el bestiar i deixar-lo sortir després lliurement per una porta per fer-ne partions (Àger).—c) Partir un pèl o un cabell a l'aire: esser molt deixondit, molt viu d'enteniment.—d) Ja és partit, En Catalí!: es diu al·ludint a algú que se'n va ben resolt quan els altres encara no es mouen (Mall.).—e) Ja són partits: es diu per indicar que alguns ja se'n són anats, ja estan en camí (Mall.). «Ja podeu esser partits»: ja us ne podeu anar.—f) No haver-hi pa partit entre dues o més persones: haver-hi gran amistat.
    Refr.
—a) «Déu té més a partir que no ha partit»: significa que Déu és remunerador i totpoderós per a premiar i castigar.—b) «Qui partix i s'enganya, sant Pere li trau els ulls» (Val.); «Qui parteix i s'engana, sant Martí li treu un ull» (Mall.): significa que és una estupidesa enganyar-se fent partions i reservar-se la part més petita o més dolenta.—c) «Partim com a bons germans: tot per a mi, res per a tu»: es diu referint-se als qui tot ho volen per a ells.
    Fon.:
pəɾtí (pir-or., or., bal.); paɾtí (occ., Maestr.); paɾtíɾ (Cast., Val., Al.): paltí (alg.).
    Conjug.:
en els paradigmes adjunts donam la flexió completa, antiga i moderna, d'aquest verb que hem pres com a model dels verbs incoatius acabats en -ir.
taula 
Les formes usuals en la llengua literària són aquestes:—Pres. d'indic.: parteixo o partesc, parteixes, parteix, partim, partiu, parteixen.—Pret. imperf. d'indic.: partia, parties, partia, partíem, partíeu, partien.—Pret. perfet simple.: partí, partires, partí, partírem, partíreu, partiren.—Futur: partiré, partiràs, partirà, partirem, partireu, partiran.—Condicional: partiria, partiries, partiria, partiríem, partiríeu, partirien.—Pres. de subj.: parteixi o partesca, parteixis o partesques, parteixi o partesca, partim o partiguem, partiu o partigueu, parteixin o partesquen.—Pret. imperf. de subj.: partís, partissis, partís, partíssim, partíssiu, partissin; partira, partires, partira, partírem, partíreu, partiren.—Imperatiu: parteix, partiu.—Gerundi: partint.
    Etim.:
del llatí partīre, mat. sign.