DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PARTIT m.: cast. partido.
I. || 1. Tracte; manera de tractar. Rest solament a fer resposta al partit a vós mogut per alguns corredors de dues piles de lana, doc. a. 1441 (Capmany Mem. ii, 241). Puix no veya camí pera que pogués possehir lo tresor, mogué partit a Isop que'l dividissen, Isop Faules 16. Fer un mal partit a algú: fer-li una mala passada, tractar-lo deslleialment. No fera semblant partit a mon pare, Proc. Olives 772. Ell li trama un mal partit, Lacavalleria Gazoph.
|| 2. Resolució que algú adopta per la seva part; situació en què cal prendre un determini. Era en gran perill e en fort estret partit, Muntaner Cròn., c. 70. Pendre la hu d'aquests tres partits que ell me dóna, ibid., c. 71. No volch seguir ni concordar-se ab nengun partit rahonable, Pere IV, Cròn. 335. Podets veyer en quin ayre e en quiny partit vivim, Epist. Pere 97. Mouent los coratges... a no duptar los aspres fets de les armes, e prendre honorosos partits, Tirant, dedica. Aquella nit | pres bell partit: | matà son pare, Spill 1408. Com fossen hòmens de gran astúcia e no haguessen partit sinó de callar, Curial, i, 12. No se pot pendrer millor partit que de dissimular, Lacavalleria Gazoph. Venir o Donar-se a partit d'algú: donar-se, cedir, pactar amb ell. La ciutat vench ab ell a partit dels sarrahins, Muntaner Cròn., c. 16. Donar partit a algú: concedir-li possibilitat d'esser lliure; no castigar-lo. Després de haver-ne sentenciat molts, se mogué pràctica de donar desterro o partit a los damés, doc. a. 1666 (Hist. Sóller, i, 561).Partit pres: decisió presa per endavant.
|| 3. Remei; manera de resoldre una situació difícil. O si per ventura algun partit sabien com la batalla s'escusàs, lo diguessen, car ells usarien d'aquell, Curial, i, 20. Vehent en altres partits pera cercar sa vida, Faules Isòp. 142.
|| 4. Ocasió per a contreure matrimoni; persona amb qui es pot contreure matrimoni. «Mu mare, casar, casar, | que es partits no vénen sempre; | quan s'escudella és calenta, | no la deixeu refredar» (cançó pop. Mall.). Abans de vostè, sa meua fia ja havia tenguts partits més bons a grapades, Maura Aygof. 28. Un bon partit: una ocasió convenient per al matrimoni. Na Margalida és un bon partit, Penya Mos. iii, 127.
|| 5. Sèrie de jugades que dura fins a atènyer un límit definit, en una competició esportiva.
|| 6. Tracte deshonest; bordell, lloc de prostitució. Dones del partit: prostitutes. M. Ortis predicador del Pi, lo sermó de la Magdalena de la Cuaresma convertí 20 dones del Partit, Rúbr. Bruniquer, v, 45.
|| 7. Avantatge que es concedeix a un jugador per compensar la superioritat de l'altre. Treure partit d'una cosa: treure'n benefici, aprofitar-se'n. No em cap dubte que en treuria | bon partit de tal assunto, Aguiló Poes. 153. Saben treure partit de tot, Maura Aygof. 22.
II. || 1. ant. Destacament; grup de soldats. Ells enviaren partits molt forts pera tapar lo pas a nostres comboys, Lacavalleria Gazoph.
|| 2. Conjunt de persones que segueixen una mateixa línia de conducta, que defensen els mateixos principis o obeeixen un mateix conductor. No'ls faltauen molts de la terra qui'n seguien lur partit, Boades Feyts 11. Devegades es partits s'han preocupat cercant sa persona més apta, Roq. 17. Prendre partit per algú: fer-li costat, posar-se al seu favor. ¿Per qui haig de pendre partit?, Vilanova Obres, xi, 259. Tenir partit: tenir partidaris, seguidors, persones favorables.
|| 3. Conjunt de mercaderies adquirides, exposades o despatxades simultàniament. Entre els drapaires dels Encants de Barcelona s'usa partit en aquest sentit, en frases com aquestes: «He portat un partit a l'encant»; «Vaig comprar un partit d'eines».
|| 4. Quantitat d'un filat que es dóna tota junta a blanquejar o a tenyir d'un mateix color (Barc.). Un sou per cada partit de roba que se tenyirà, Rúbr. Bruniquer, v, 264.
|| 5. Anotació d'una entrada o sortida comercial. Veus aquí los partits del que jo he bestret pera vós, Lacavalleria Gazoph.
III. Comarca, extensió de terra que conté algunes poblacions. Ferro carregat en los partits de Rosselló, Tar. preus 75. Com ell hagués volgut, hauria pogut triar, de pubilletes en avall, lo bo i mellor del partit, Víct. Cat., Ombr. 56. Especialment: a) Partit judicial: territori que conté algunes poblacions i té per cap una població on resideix el jutge de primera instància.
    Refr.—a) «Es vestit fa es partit»: significa que l'exquisidesa en el vestir ajuda molt a atreure's la simpatia i consideració de la gent (Mall.).—b) «Quan sa jove fonc casada, li sortiren es partits»: es diu d'una cosa que té molta demanda quan ja no és venal o no està disponible (Mall., Men.).—c) «Qui a bona cadira seu, bon partit espera»: indica que el qui està ben situat ha de procurar no perdre la seva posició avantatjosa, perquè amb ella pot obtenir majors beneficis (Mall.).