DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. PAS (pl. passos). m.: cast. paso.
I. || 1. Cadascun dels moviments que fa l'home quan camina, alçant i avançant un peu fins a tornar-lo a posar en terra. Un àngel qui comptaua los passos que ell daua, Eximplis, ii, 4. En lo sorral ou remoreig de passos, Atlàntida introd. Sota el pas sord d'un peu descalç, Ruyra Parada 18. Endreçar els passos: dirigir-se, avançar cap a un cert lloc. Al sepulcre del benaventurat sant, l'oncle y lo nebot los deuots passos endreçaren, Pereç St. Vicent 62. Fer els primers passos: començar a caminar, sobretot un infant petit que en comença a aprendre. Anar pas a pas: anar a poc a poc, sense apressar-se. Anam-nos-en pas a pas al camí que va a la vila, Jaume I, Cròn. 66. Pas a pas li va derrera, Aguiló Poes. 31. Seguir els passos d'algú: anar-li darrera, seguir-lo. Qui són els cortesans de l'infortuni | que segueixen els passos de David?, Alcover Poem. Bíbl. 47. a) fig. Cadascun dels moviments o accions que es fan per aconseguir un fi, arribar a un resultat, obtenir alguna cosa. Fer el primer pas: començar una tasca, una acció. No hi haurà joia que em requi, ni pas que no doni, per procurar-li conhort, Ruyra Pinya, ii, 131. Fer un gran pas: fer un progrés considerable. No poder fer un pas: no poder avançar, no poder prosseguir l'acció començada. Fer un pas enrera: perdre algun terreny, una part del progrés que s'havia fet. Fer un pas fals: cometre una falta o un error. Anar a passos comptats: obrar amb una lentitud mesurada, procurant no precipitar-se. Sien tenguts tantost anar passos contats, Somni J. Joan 3003. Seguir els passos d'algú: imitar-lo, fer allò que ell fa. Vostres passos vull seguir: | ensenyau-me de ben viure, | de ben viure i ben morir, Verdaguer Flors Mar. 63. Fer passos: fer gestions, obrar en cerca d'obtenir un resultat. Un senyor notari de fora havia fet passos... per saber si volia tornar-se a casar, Plana Sta. Mar. 185.
|| 2. Espai que es recorre amb cadascun dels dits moviments en caminar, i que equival aproximadament a quatre pams. La qual torre hauia d'alt cinch mília e cent LXXXIIII passos, Eximenis II Reg., c. 28. No tenien atreuiment de exir sol un pas de fora la ciutat, Tirant, c. 23. Ell està apartat cent passos de nostre collegi, Lacavalleria Gazoph. A quatre passos de l'hostal, Víct. Cat., Ombr. 81. A cada pas: a cada moment, amb gran freqüència. A cada pas lo xucla un nou abisme, Atlàntida introd. Hi estableix a cada pas comparació, Massó Croq. 10. a) Pas geomètric: mesura de cinc peus geomètrics, equivalent a 1'393 metre.
|| 3. Manera de caminar; moviment més o menys ritmat de la marxa (pròpiament de persones i animals, i per ext., de qualsevol màquina o altre objecte que funciona). Baixen silencioses | amb pas lleu, gentil, Ruyra País pler 43. Tenir el pas llarg: recórrer un espai relativament llarg amb cada moviment. A bon pas: amb relativa rapidesa. A pas de bou: a poc a poc, sense pressa. A pas de tortuga: amb excessiva lentitud. A pas o Al pas: amb el moviment ordinari, sense augmentar la velocitat normal del caminar. E ab aytant mogueren-se los nostres a pas, Jaume I, Cròn. 84. La diligència... emprenia llavors al pas una penosa pujada, Oller Vilaniu 14. A pas de baioneta: a pas precipitat. A pas cuitat: de pressa. Feu-lo pasayar a pas cuytat, no pas tempoc corrent ni al trot, Flos medic. 61 vo. Pas castellà: pas de les bísties intermedi entre el caminar i el córrer, en el qual sembla que l'animal no mogui les potes de darrera mentre belluga molt les de davant (Sta. Col. de Q.). Pas de la mare: trot curt que sol fer el bestiar no ensinistrat a marcar degudament el pas, o sigui, el pas ensenyat per la mare o fet per ella naturalment (BDC, xxii, 177). A pas de frare convidat: de pressa. Allargar o Estirar el pas: fer les passes més llargues per tal d'arribar més prest amb menys moviments. Escurçar el pas: fer les passes més curtes. A aquest pas: caminant o avançant amb aquest ritme. A aquest pas en tenim per una estona, Ignor. 17. Marcar el pas: fer els moviments de cames propis del caminar, però sense avançar. Els arregladors... marcant acompassadament el pas, Ruyra Parada 136. Pas d'atac: el moviment veloç de la tropa en atacar. Pas doble: marxa al compàs de la qual la tropa pot avançar al pas ordinari. Sa banda tocant pas doble, es tambors redoblant, Ignor. 32. (V. pasdoble).
|| 4. Cadascun dels diferents moviments o canvis de moviment que es fan en els balls. Ni lo compàs ni passos | ne'm plau gens la vostra sonada, Carbonell Dança Mort, estr. 65. Un pas de bolero rabiós, Roq. 33.
|| 5. Petjada; empremta produïda pel peu d'una persona que camina. «He vist passos damunt l'arena».
II. || 1. Acció i efecte de passar. Donar pas a algú: donar-li possibilitat o facilitat de passar. No donàs als francesos... pas e entrada per la sua terra, Desclot Cròn., c. 134. Provehim al pas de les barques de Ebro, Pere IV, Cròn. 72. Com terrossada d'aspre goret lo pas del trull, Atlàntida i. Van caient al pas dels anys, Verdaguer Exc. 50. Els vidres entelats relluïren al pas d'una llàgrima, Víct. Cat., Ombr. 15. Una faxa d'estropici marcava el pas de la quadrilla, Galmés Flor 6. Al pas: al moment de passar. Despediu-me, que mil e tants ne tinch al pas, Vent. Pel. 28. De pas: de passada, sense aturar-se llargament a un lloc, a un assumpte, etc. Era un ocell de pas, un especialista estranger que corria el món, Pons Com. an. 102. Dit sia de pas, Rosselló Many. 67. Sortir al pas a algú: dirigir-se a ell en direcció contrària a la seva. Per totes parts m'eixien al pas les fantasmes d'aquella nit infernal, Ruyra Pinya, ii, 111.
|| 2. Lloc o endret per on cal passar o es pot passar. Els desvagats... cercaven pas pel trencall mateix de l'aigua, Ruyra Pinya, ii, 99. Mal pas: lloc perillós de passar-hi. Pas de carro: camí suficient per a passar-hi carros. Pas de bestiar: faixes de terra d'unes trenta passes per on el bestiar té el dret de passar per anar d'una pastura a l'altra; és una servitud de les terres de conreu (Calasseit). Pas comptador: lloc per on es fan passar els caps de bestiar d'un a un, o de dos en dos, per comptar-los (Pallars). Pas de conill: lloc per on té costum de passar repetidament un conill, i que arriba a esser coneixedor perquè forma una mena de caminoi (Mall.). Prendre o Tallar els passos: ocupar els llocs convenients per a impedir a qualcú de passar. Mare de Déu, que sots pont e pas dels pecadors, Jaume I, Cròn. 57. Axí los passos estigueren bé guardats e establits, Muntaner Cròn., c. 120. Deyen que havien descuberts los passos e vista tota la host, Pere IV, Cròn. 373. Féu venir tots los cavalls que tenia per los passos, e los arnesos, Curial, ii, 36. Lladre de pas: lladre de camí real. Obrir pas a algú: deixar-li lloc suficient perquè pugui passar. Los cavallers li obren pas, Picó Engl. 62. Especialment: a) Braç de mar estret situat entre dues terres, com el pas de Calais, etc.—b) Diàmetre d'un forat. Quan el pastor encarrega el ganxo al ferrer, aquest li pregunta de quina mida ha de ser el pas de l'ull, Lluís Rec. 78.—c) Distància entre dos punts d'una hèlice situats sobre una mateixa generatriu començament i acabament d'una espira.—d) Pas de porta: el buit d'una porta. Conversant ab ell al pas de ma porta, Lacavalleria Gazoph.—e) Pas a nivell: lloc on el ferrocarril s'encreua amb un altre camí al mateix nivell.
III. || 1. Esdeveniment notable. Fogint tots dexaren tan sol en tal pas, Passi cobles 49. E si jo no us dich veritat, en lo pas de la mia fi no puga reconèxer Déu, Tirant, c. 249. Prou voldria nat no esser | qui en tal pas està posat, Cobles Roca. Contà el pas que li havia succehit, Penya Mos. iii, 162. Molts de passos y molts de fets per aquest estil, Roq. 30. Un pas de riure: un esdeveniment que fa riure. Sortir del pas o del mal pas: aconseguir sortir d'una situació difícil. Amb quina senzillesa s'eren deseixits del mal pas!, Ruyra Flames 129.
|| 2. Passatge, lloc d'un escrit, d'una narració, etc. En aquest pas pot hom conèxer ab l'altre pas damunt dit, Llull Conex. de Déu, 419. Dels vostres escrits en alguns certs passos, Proc. olives 1417. Em vingué a la memòria un pas de l'Evangeli, Ruyra Pinya, ii, 115. a) Pas de comèdia: fragment d'una obra dramàtica, i especialment el que es pot representar separat dels altres.
|| 3. Cadascun dels esdeveniments principals de la Passió de Jesucrist que es commemoren, sobretot en la Setmana Santa; figura o figures que representen un d'aquests esdeveniments. En cas dits capallans no anassen a dita processó ab dit Pas, doc. a. 1705 (BSAL, ix, 12). Dotze o tretze pams amunt amb so Pas corresponent pintat o esculturat, Alcover Cont. 89. a) pl. Conjunt de les catorze estacions o episodis del Via-Crucis (val., mall., men., eiv.). Les dotze estacions dels Passos, Alcover Cont. 89.
    Loc.—a) Estrènyer o Apretar de passos: posar en una situació en què no hi ha sortida; obligar a cedir, a declarar una cosa (Mall.). Es senyor va estrènyer de passos es majordom, Roq. 37. Volen apretar de passos ses fadrines, Ignor. 10.—b) Tornar sobre els seus passos: reprendre una acció, tornar a començar.—c) Comptar els passos a algú: vigilar-lo, tenir-lo en observació.
    Refr.—a) «D'un mal pas, sortir-ne prompte»; «Un mal pas, passar-lo prest»: significa que en les situacions difícils convé tenir molta decisió per a afrontar-les, i així resulten menys perilloses.—b) «El més mal pas és el de la porta»; «No hi ha pas més mal que el del portal»: vol dir que per a sortir d'una mala situació, la part més difícil és el començament, el decidir-se.
    Fon.: pás (pir-or., or., occ., val., bal., alg.).
    Sinòn.:—I. || 1, 2, passa.
    Etim.: pres del llatí passu, mat. sign. I, II.

2. PAS adv.
|| 1. Partícula que serveix per a reforçar la negació no. a) Usada després del verb d'una preposició expositiva negativa. No perdonaria Déus pas lo pecad, Hom. Org. 5. La sua ànima no hac pas oblidada la sancta devoció de Blanquerna, Llull Blanq., c. 5. Aquest feyt... és obra de Déu, que no és pas nostra, Jaume I, Cròn. 62. Yo no sé pas si aquests..., Pere Pasqual Obres, i, 149. No crech pas que degues clamar de fortuna, Metge Somni iv. Mas tu no l'antenist pas, Graal 52. No'm spante pas, Tirant, c. 34. Car no són pas aquestes coses per a pahir, Somni J. Joan 462. Que no sent pas les pus aspres dolors, Francesc Oliver (Cançon. Univ. 281). E no era pas marauella, Jacob Xalabín 5. Que herbeta més gentil no l'heu pas vista, Verdaguer Idilis. Que si un altre al món n'hi havia, | no seria pas com vós, ibid. En Ramon de Montbrió no abusà pas de sa llibertat, Vayreda Sanch nova 11. No m'han pas mancat consols, Ruyra Parada 4. Però no vaig pas tenir temps de dir «Mireu», Ruyra Pinya, i, 25. Aquest ús de pas és viu sobretot a la part septentrional i central de Catalunya, però escàs en el Camp de Tarragona i nul a la regió de Tortosa. Quan el verb està en un temps compost, el procediment a l'Empordà i la Plana de Vic és de posar el pas entre l'auxiliar i el participi («No l'he pas vist»), mentres que a Barcelona i els seus voltants es posa el pas després del participi («No l'he vist pas»).—b) Usada abans del verb d'una proposició expositiva negativa. Que gens pas no és raó que negú puixa ne deia hauer poder en los béns d'altruy, Consolat, c. 51. Mas pas no diu ne demostra ne esclarex com deu esser entès, Consolat, c. 71. Certes, pas jo no me'n meravell, Canals Prov. 94. E pas no se'n penedia, Jacob Xalabin 13.—c) Usada darrera un imperatiu negatiu. No ploreu pas ma mort, Verdaguer Idilis. Si tots moríssem a la guerra, no us dolga pas, Picó Engl. 23. No'm feu pas l'oferta, Maragall Enllà 38.—d) Usada per a introduir una proposició en què el verb no és expressat quan es nega parcialment el contingut d'una proposició. «Ho faré jo, no pas tu» (Gandesa, Falset, Tortosa). «¿Ja ha vingut el noi?—No pas encara». «¿T'han portat els mobles?—No pas que jo ho sàpiga» (Vallès, Penedès, Vendrell). No pas de aquells de la major forma, Pere IV, Cròn. 100. Manna del cel dolça e no pas agresta, Turmeda Diuis. 32. Grahesch a Déu com veig, mas no pas clar, | la gran error en què ma pensa fon, Ausiàs March cxxi. Aquells deuen esser plorats qui moren mal, no pas aquells qui bé fenexen lurs dies, Canals Carta, c. 71. Coper deu esser de bona condició, no pas home movible de rialles, Robert Coch 6. Pot vida cobrar, mas força no pas d'obrir tancadura, Proc. olives 52. Mes no pas per dormir-hi, Ruyra Parada 16.—e) Usada en les negacions absolutes. Seràs, dich, rich per riquea emprestada? No pas, Quar. 1413, p. 56. Havets-li dit qui son yo?—No pas, dix Larta, Curial, ii, 13.
|| 2. S'usa dialectalment sense anar acompanyat de no, ans substituint aquest adverbi amb plena valor negativa. Aquest ús s'estén a tota la Catalunya francesa, a l'Alt Empordà, al Ripollès, al Gironès i a la Garrotxa. «T'ho donaré pas» (=no t'ho donaré). «El pare hi és pas» (=no hi és). «Ens som pas vistos» (=no ens hem vist). «Fa pas gaires dies que som arribat» (=no fa gaire dies...). Sé pas si teniu raó, Saisset Hist. y Com. 11. Sé pas per què som tingut tanta de set, Massó Croq. 10. «Qui fa lo que pot, és pas obligat a més» (refr. del Ross.). Pas poc: no poc (Olot).
|| 3. No pas ni poc: molt (Valls). «Lo tren corria no pas ni poc». (=corria molt). «Me'n va dar no pas ni pocs, de diners» (=me'n va donar molts).
    Fon.: pás (pir-or., or., occ.). L'ús de pas és desconegut en el llenguatge viu del País Valencià i de les Illes Balears.
    Etim.: de pas, art. 1, I, || || 1, 2. Locucions com no caminar pas (literalment ‘no caminar ni una passa’) van fer que pas prengués el valor d'un reforç de la negació, primer en verbs de moviment, i després en tota mena de verbs (cf. el fr. pas, que presenta usos molt semblants als del català).