DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PASSADA f.
|| 1. ant. Passa llarga. Lo Sanglier pensà que de aquell ahurt faria Curial tornar atràs, mas no fonch axí, car Curial... empenyent-lo apartà'l una passada de si, Curial, ii, 103.
|| 2. Caminet en la muntanya pel qual passa el bestiar (Vall d'Àneu).
|| 3. Acció i efecte de passar; cast. pasada, paso. Per la passada solament toca a les parts pacients, Cauliach Coll., ll. iii, d. 2a, c. 6. Què és la vida nostra, sinó una passada de la mort?, Cordial 12. Sa monja que feya de cap passà voltant es túmol... fent acato a sa creu a cada passada, Camps Folkl. ii, 54. Fer una passada per un lloc: passar-hi. Lloc de molta passada: lloc per on passa molta gent. Dia de passada: dia en què passen molts d'ocells per un lloc, sobretot per allà on el caçador els espera. Especialment: a) Acte de passar per diferents indrets una colla de músics o de cantadors, fent diferents sonades o cantades. No despengau més albades | puix no us importa, | no li fasseu més passades | per esta porta, Flor d'Enam. 20. Fer la passada: fer cercavila, anar passant per diferents llocs d'una població, sia fent sonades o cantades, sia transmetent invitacions, captant, etc. Lo dia abans de la professó lo vadel de la Acadèmia de Sant Tomàs fa la passada vestit ab sa cota, doc. a. 1711 (Aguiló Dicc.). El sac de gemecs va fent la passada espargint per dins del poble un guirigall d'harmonia, Ruyra Pinya, i, 123. Fer la passada els armats: espècie de passeig-ball que fa, de tant en tant, la cohort romana que acompanya la processó del Divendres Sant (Tarr.). Fer la passada els animals, el dia de sant Antoni: donar un tomb per la vila precedits de la música que toca un pasdoble o algun altre aire; una grossa bomba de paper va davant la passada, la qual va seguida d'una multitud de gent que salta agafada de les mans (St. Feliu de G., ap. BDC, xviii, 21).—b) Acte de passar un plat als comensals; cadascun dels plats que es passen als qui prenen part en un àpat (Ripollès). «Hem fet un dinar de cinc passades».—c) Cantada; seguit de refilets o sons emesos per un ocell en cantar; cast. trino. Lo rossinyol hi glosa angèliques passades que ha après al paradís, Canigó i. Sento la passada i no veig l'aucell, Ruyra Pinya, ii, 27.
|| 4. Cada vegada que es sotmet alguna cosa a una operació, a l'acció d'un instrument, d'un agent destinat a acomplir una feina; cast. pasada, paso, mano. «Hem fet (o donat) la primera passada». «Per a emblanquinar bé aquesta paret li haurem de donar dues passades». «Les collidores han donat la primera passada»: han recorregut per primera vegada totes les oliveres collint-ne les olives que ja eren madures. «El barber m'ha afaitat bé amb una sola passada». Especialment: a) Cadascuna de les vegades que es venta el blat o altre cereal (Camp de Tarr., Calasseit, Maestrat). «Pega-li una atra passada, a eixe blat».—b) Cadascuna de les vegades que es fa sofrir a una tela l'acció d'una mateixa màquina de les d'acabar els teixits. Si lo dit drap serà bé apparelat de perayre o de molí et de tint et a son larch, et que no li fàlegua res sinó les passades, doc. a. 1383 (Col. Bof. xl, 267).—c) Passada de gra: regueró que queda entremig de la batuda quan es gira (Sta. Eulàlia de Puig-oriol, ap. Griera Tr.).—d) Passada de bastó, o de simolsa: tupada, pallissa (Val.).
|| 5. Cada llargària de trama o de fil que va de vora a vora dels teixits i xarxes; en la teoria dels teixits, cada rengle horitzontal de quadrets dels que hi ha en el paper quadrícula usat per a la representació gràfica dels lligats (Pons Ind. text.). Una bufanda de vellut de risso, llistat ab set o vuyt passadas de colors furients, Oller Fig. pais. 158. Li vem fer veure les passades desiguals que ens exien a les pesses, Oller Pil. Pr. 383. Passada perduda: defecte de teixit que es produeix en posar un teler en funcionament sense procurar que la primera passada que es va a col·locar sigui la que correspon en orde després de la darrera que hi havia teixida.
|| 6. Quantitat d'herba tallada per la dalla (Gironès, Empordà, La Selva).
|| 7. Rengle de ceps d'una vinya (Empordà, Segarra, Penedès); cast. liño.
|| 8. Cada volta de punts d'una mitja o calça; cada volta que es fa amb el fil en fer randa, en cosir una sabata o espardenya, etc.; cast. vuelta.
|| 9. Jugada; volta en què es juguen les cartes que s'han donat d'una vegada; cast. mano, jugada. Passada de joch: Ludi terminus, finis, Torra Dicc.
|| 10. Esdeveniment notable; feta digna de veure's, de saber-se, de considerar-se; cast. paso, pasada. Ni vull yo tampoch mesclar-m' en la bregua... ni menys per a mi són exes passades | en dir-me no us plau, no'n menge ni'n vull, Proc. olives 1009. Acabaré contant una passada d'un que ja és mort, Roq. 30. Maldament les passi tristes, | moltes passades he vistes, Roq. 49. Quina passada, com som Xesch!, Penya Mos. iii, 130. Amb sa seua vida ha de pagar a la fi sa mala passada que m'ha feta, Ignor. 69.
|| 11. Moment o temporada d'una cosa (estat d'ànim, malaltia, etc.); cast. racha. «Jo festejava una al·lota, | enguany no, aquest any passat, | que tenia dins es cap | com a passades de loca» (cançó pop. Mall.). «Hi ha hagut una passada de constipats»: una temporada en què abundaven els constipats.
|| 12. dialectalment, Temporada, espai de temps; cast. temporada. Vós aneu pas com cal, fa una passada, y hem de posar-hi remey, Víct. Cat., Sol. 194. Al cap d'una passada li va sortir un bony al coll, Víct. Cat., Cayres 178.
|| 13. dialectalment, Vegada (pir-or.); cast. vez. Dins d'aquei temps ancien, hi havia passades, | que... hom gitava... botifarres empoisonades, Saisset Passatems 19.
Passada: topon. Puig de la Passada: muntanya alta de 2.580 metres, situada a Andorra.
    Loc.—a) De passada: tot passant; en passar per un lloc, sense fer-hi aturada llarga; cast. de paso. L'oncle Pere... sortia de casa puntualment, i de passada me prenia a mi, Riber Miny. 83.—b) Anar o Estar de passada: anar o estar a un lloc tot passant cap a un altre indret, sense fer-hi aturada llarga. De quina manera tractan es forasters que hey van de passada, Ignor. 17. «Ara m'agradau, com deis | que vos tenc s'amor guanyada; | seis, si no sou de passada; | i si ho sou, 'ximateix seis» (cançó pop. Mall.).—c) Donar passada (i ant. passades) a una cosa: deixar-la passar, no preocupar-se'n, no atribular-s'hi. Scoltant lo virtuós prohom, donà passada als anujosos pensaments, Lançalot, b 1 vo (ap. Aguiló Dicc.). Lo nét de Cadino dant passada als treballs per lo bosch no conegut ab passos incerts errant, Alegre Transf. 22. Los dolors morals no'l comprometian gayre, y era tan ajudat pera donar passada al mal temps, que si s'esqueyan ocasions per a divertir-se, no's planyia y les aprofitava, Vilanova Obres, iv, 94. Ja comens a dar passada a sa meua tribulació, Roq. 22. No poder donar passada a una cosa: no poder-s'hi resignar o no poder oblidar-la (Mall., Men.). El mal no tenia remey, però jo no hi podia donar passada, Rosselló Many. 65.—d) A totes passades, o De totes passades: absolutament, sense condicions, sense cedir gens. Evast volc a totes passades que Aloma romangués ab lo çabater, Llull Blanq. 13. Na Renart... volch tractar a totes passades que l'aurifany fos rey, Llull Felix, part vii, c. 3. A totes passades la volgueren vestir, Verdaguer Flors Mar. 6. Un heroic combatent que vol de totes passades arribar a ésser triomfador, Caselles Mult.154. L'un i l'altre volien la raó a totes passades, Ruyra Parada 89.—e) Fer més passades que un ball de vells: fer moltes coses inútils, fressejar molt, fer moltes coses diferents de les usuals (Montblanc).
    Fon.: pəsáðə (or., bal.); pasáðɛ (Ll.); pasá (val.).
    Intens.: passadeta, passadota.