DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. PASSADOR, -ORA m. i f.: cast. pasador.
I. Persona o animal que passa o fa passar quelcom. Especialment: a) Qui mena una barca per a passar gent i mercaderies de banda a banda d'un riu.—b) f. Operària especialista en el treball d'enfilar els fils d'un ordit pels mallons d'un pinte o d'un cos jacquard i per la pua de teixir (Pons Ind. text.).—c) Xot passador: mardà que va davant la guarda o ramat d'ovelles per mostrar-los el camí i menar-les ordenadament (Mall.). Que vos pareix que vos du per bon camí es vostro xot passador En Pau Iglesias, Aurora 226.
II. || 1. Instrument que passa per algun lloc, que travessa. a) Sageta molt aguda que s'usava en l'edat mitjana. Ballesters... deuen hauer dues ballestes de dos peus e una de strep, e CCC passadors, Consolat, c. 309. Per lo fumeral li vench un passador qui li entrà per lo muscle bé dos dits, Muntaner Cròn., c. 227. Fo naffrat lo dit capità nostre ab passadors per la cara, Pere IV, Cròn. 308. La bombardeien de dia e de nit e tiren ab passadors enerbats, doc. a. 1451 (BSAL, ix, 263). Colp de passador que li passà lo bacinet, Tirant, c. 306. Són stats molts mortalment nafrats, axí de passadors com de spingardes, doc. a. 1481 (BSAL, vii, 361).—b) Peça que s'introdueix lliscant en el forat d'una altra, generalment per a subjectar-la o tancar-la.—c) Entre mariners, el burell de ferro (Mall.).—d) Espècie d'agulla imperdible amb què les dones es subjecten una porció de cabells. Pintas y passadors per al monyo, Pons Auca 21.—e) Broc cilíndric que serveix per a formar les malles en fer xarxa (Gir., ap. Griera Tr.)—f) pl. Joc de macetes per a fer teixits i que serveixen per a posar el fil horitzontal (Mall.).—g) Mena de barrina que usen els fusters i boters.
|| 2. Instrument per on o amb què es passa alguna cosa. a) Forat que hi ha a les parets de tanca, perquè, quan els cans encalcen un conill, aquest pugui passar i travessar a l'altra tanca (Mall.).—b) Branca forcada que serveix per a sostenir l'erer en ererar (La Bisbal, Olost, Peratallada, Torelló).—c) Cernedor per a passar la farina (Agullana, Lledó, Palafrugell, Bagà, Olot, Pobla de S., Organyà, Agramunt). Un cabaçó, un pasador de farina e un cresol, doc. a. 1380 (BABL, vi, 470).—d) Porgador per a passar sorra (Pont de S., Conca de Tremp, Urgell).—e) Porgador per a porgar olives (Balaguer, Ll., Urgell, Segarra).—f) Peça de fusta llisa o de pell ben tibant, damunt la qual es passa el raor per afilar-lo. Li regalà unes rasadores... un passador i una bronja, i el barberillo tornà a servir el barri, Roig Flama 232.—g) Setra, pitxer o altre recipient artificial, i a vegades una carabassa buida, que serveix per a passar bugada, o sia, tirar el lleixiu de la caldera al cossi de la roba (Tortosa, Vinaròs, Eiv.).—h) eufèm., Orinal (Ulldecona, Vinaròs, Benassal, Morella, Val.).
|| 3. Forrellat, biuló (Val.).
    Fon.: pəsəðó (or., bal.); pasaðó (occ.); pasaóɾ (val.).

2. PASSADOR, -ORA adj.
|| 1. ant. Que passa fàcilment; transitori. Tot l'altre perill és passador e no'l deu tembre, Cost. Esp. (Est. Univ. vii, 142).
|| 2. Que es pot passar, tolerar, resistir o admetre; que no és molt bo ni massa dolent; cast. pasadero, pasable, tolerable. Totes les velles no són passadores en comte d'aquesta, Bernat Metge (Est. Univ. xviii, 125). De fet la viu | prou rebedora | e passadora, Spill 4297. Axò no és passador, deya un jove d'ulls fulgurants, S. Galmés (Catalana, 30 juny 1925). L'abundància de claror li feia més passadora la soledat, Llor Jocs 178.
    Fon.: pəsəðó (or., bal.); pasaðó (occ.); pasaóɾ (val.).